Safata d'encenalls

Vist des de determinats angles, el sublim pot proporcionar combustible a l’humorisme. Ho sabem, i, ambtot, per un bri de sublim sospirem amb, sí, una cara de perfectes badocs dignes de compassió.

* * *

        Moltes cites alienes amb que obrim un llibre, semblen a vegades una coartada que s’ha empescat l’autor o autora. I la majoria de vegades, efectivament, ho és.

* * *

        Oh, sí, Goethe...Amb menys marbre, potser ja ens haguérem apanyat. Potser millor llegir-lo a l’estiu.

* * *

        La quantitat d’hores de vol i rumiades, de materials sotmesos a altes temperatures de contrast, o al contrari: a frigorificacions profilàctiques, que hi notem en un aforisme ben girat de sentenciositat i provocació.

* * *

        Si n’arriben a ser d’universals les manies i defectes que pensem que ens singularitzen tant.

* * *

        Què en seria de la vida dels nuclis menuts sense les vanitats i les conspiracions?

* * *

        Un pub d’inspiració anglesa. Decoració congelada en les tirades de fa trenta anys o més. Un gust de tapisseries de vellut grana, i la bola d’espills que remata el redol dedicat a pista de ball. Músiques alienes a l’actualitat: elsShadows, amb les límpides guitarres d’energia elegant; el James Brown baladista; versions d’èxits internacionals dels Mustang; salsa llatina dels anys cinquanta, amb una espetegada de metalls brillants... La mestressa que el governa, el veterà estoïcisme, amb camisa d’estampat de lleopard i cabellera esculpida de laques generoses; clients habituals, com caragolats al tamboret per un cansament de rutines, i amb els colzes a la barra amb folrat de cuiro fals... En un racó dels besllums una parella es fa confidències, i, quan arranca un d’aquells lents immemorials de l’agarrat i el rodar mòrbid, animen l’escena. Fa l’efecte que són al replà d’unes terceres o quartes oportunitats. El que no passa en quinze anys es pot quallar en dues setmanes. Quan tornen al recolze acollidor del sofà llarg, demanen una altra ronda de beguda dolça i es besen. Ja tardava en aparèixer, però finalment la seua veu s’imposa als vells altaveus: Tom Jones.

* * *

        El servei positiu dels detractors i enemics: mantenir-nos alerta de no assemblar-nos massa al que ells sentencien que som.

* * *

        La facilitat no garanteix res.

* * *

        La gelosia amplifica monstruosament autèntiques nimietats.

* * *

        La paraula, casa del ser, ens espera sempre rere les hostilitats del món. Els sabotatges sobre aqueix camí són immensos i van en augment.

* * *

(Raval)

A miques de res...

De res, de res, de res.

Herbassals feréstecs,

fangars perillosos,

perillosos, perillosos, perillosos...

Sobreposar-se és quasi tot...

de tots, per tots, com tots.

A miques de res...

Cicles, maregasses, flor d’ametller...

El tot que és ara, ara, ara;

l’ara que és memòria ficcionada,

com sempre, com mai, com es pot...

memòria de tots, de ningú, per res, de res.