Jump to navigation
Sol, bona mar i millor cuina. Els 'restaurants flotants' de la Badia dels Alfacs —a Sant Carles de la Ràpita— han convertit els tastos de musclos i ostrons en una proposta seductora que combina gastronomia, paisatge i oci estival.
Gratinat amb allioli de maçana, cuinat amb salsa holandesa, fregit amb ou i pa ratllat o servit amb romesco i ceba cruixent; el musclo és un aliment prou versàtil per a fer volar la imaginació als fogons amb 'receptes d’autor' no gaire complicades. Però jo sóc partidari que en el marisc, sobretot si és fresc i de qualitat, com menys condiments millor, no siga que acabem eclipsant el seu sabor originari. Per això m’agraden els musclos que cuina l’Agustí Bertomeu, el President de la Unió de Productors de Musclaires del Delta de l’Ebre. Cal anar a la Caseta del Parrillo —la musclera-restaurant de la seva propietat ubicada al mig de la Badia dels Alfacs— per comprovar-ho: musclos frescos de collita pròpia, un gra d’all, una fulla de llorer, una rodanxa de llimona, una mica de vi blanc i un raig d’oli. I cuinats al vapor, que no bullits, amb molt poca aigua.
Però al Delta de l’Ebre els musclos mai no van sols, sempre formen un tàndem amb l’altra especialitat de la zona: l’ostró, allargassat, compacte i bombat, amb la superfície de la closca arrissada, i un gust més fort que el de les ostres franceses. “Menjar ostrons del Delta és com menjar una glopada de mar”, repeteix l’Agostí als comensals. Gràcies a ell, ja fa unes temporades que els tastos d’ostrons i musclos a la Badia dels Alfacs han aconseguit remarcar les perculiaritats el marisc local. Però el fenomen ha viscut un revulsiu amb l’obertura del Musclàrium, nou restaurant flotant que ha sabut aprofitar el filó gastronòmic i la curiositat que desperta això de menjar enmig d’un dels paisatges marins més singulars de Catalunya. Si hi sumem que el musclo està en el seu millor moment de maig a setembre —coincidint amb el bon temps i les vacances—, qui es pot resistir a gaudir del sabor dolç i suau dels musclos deltaics, envoltat de les aigües calmes del mediterrani?
Molta gent s’hi apropa per fer un tast a l’hora del vermut (25€ amb transport inclòs dels del port de Sant Carles de la Ràpita), però posats a fer, recomano de quedar-s’hi a dinar. El menú del Musclàrium (35€), per exemple, inclou musclos, ostrons, cloïsses, gamba roja, llagostins, fideuà, arròs mariner i una carta de vins amb una vintena de propostes, on predominen els blancs de la DO Terra Alta. Plats excelsos, frescos, saborosos i despullats de sofisticació que, com versava el poeta Gerard Vergés, són un ‘elogi a la cuina senzilla’.
Em dic Oriol Gracià, sóc periodista i com que m'agrada la història, viatjar, menjar i escriure col·laboro en revistes com Descobrir Catalunya, Experiències, Sàpiens i Cuina. He publicat al Diari ARA i a La Vanguardia i sóc autor d'alguns documentals per a televisió. Sempre que puc trobo una excusa per fer maletes: intento visitar sovint Le Puy en Velay, (França), i Edimburg (Escòcia), però habitualment em trobareu entre les Terres de l'Ebre i Barcelona.
