Cinc lectures per al Black History July

Fer visible a les xarxes socials, especialment a Instagram i Youtube (on hi ha comunitats de lectores i lectors que comparteixen les seves lectures) obres literàries escrites per autores i autors negres. Aquest és el principal objectiu del #blackhistoryjuly, una iniciativa impulsada per un d’aquests perfils, Trotalibros, per al mes de juliol. Inspirat en el Black History Month, que se celebra a l’octubre en països com Irlanda, Regne Unit o Països Baixos i al febrer a països com Canadà o els Estats Units amb la voluntatrecordar esdeveniments i personalitats de la història de la diàspora africana, Trotalibros va llençar aquesta proposta també com “un acte de protesta activa dels lectors davant les repressions policials a les protestes del Black Lives Matters del 2020 després de l’assassinat de George Floyd, un missatge de suport i una disposició clara d’escoltar i comprendre totes aquestes veus tantes vegades silenciades”

Aquí cinc propostes per al Black History July.

‘Corazón que ríe, corazón que llora’, de Maryse Condé (Guadalupe). Editorial Impedimenta

Es tracta d’un llibre autobiogràfic en que Maryse ens explica la seva infància i adolescència sent la filla menor d’una família negra de Guadalupe. Una família que renega dels seus orígens criolls i enalteix França i tot allò francès. La protagonista s’anirà descobrint i fent-se gran en un món en què el color de la pell, per desgràcia, condiciona encara massa. Escrita de forma senzilla i lleugera, amb un toc d’humor que suavitza la cruesa de les coses narrades.

‘Aigua dolça, de Akwaeke Emezi (Nigeria). Edicions del Periscopi

És un llibre d’aquells que quan acabes de llegir no saps si t’agrada, t’encanta o et disgusta. Però el que sí que saps és que no t’ha deixat indiferent. És una lectura exigent i que t’obliga a tornar enrere i parar-te per assumir què estàs llegint i potser fins i tot t'incomoda una mica. ‘Aigua dolça’ ens trasllada a Nigèria per conèixer l’Ada, una noia amb un interior turbulent que emigra als Estats Units a estudiar. La coneixerem a través de les diferents identitats que poblen la seva ment, perquè l’Ada pateix de trastorn de personalitat, que esclata amb més intensitat després de viure un fet traumàtic. Unes veus que es consideren déus i que definiran el comportament de l’Ada. Amb una narrativa directa, l’autora et fa sentir la foscor de la ment de l’Ada.

'El color porpra', d'Alice Walker (Estats Units)

Premi Pulitzer el 1983. Narrada en forma epistolar, 'El color porpra' ens acosta a la vida de Celie, primer jove i després dona adulta, que escriu a Déu i la seva germana Nettie (que també li dirigeix ​​algunes cartes), explicant-los les seves penes i sofriments. Una història punyent en moltes ocasions, però amb algun toc d'humor i ironia, tot i la duresa dels fets narrats. Separada de la seva germana Nettie per casar-se amb maltractador, després de ser violada diverses vegades pel seu pare i quedar-se òrfena de mare, Celie ens va desgranant en primera persona totes aquestes injustícies a les quals la sotmeten els homes amb els que creua al llarg de la seva vida. 'El color porpra' parla sense embuts de masclisme i maltractament, de racisme, de pobresa, de misèria, però també de la solidaritat entre dones, d'esperança.

‘Els nois de la Nickel’, Colson Whitehead (Estats Units)

Premi Pulitzer del 2020. Un llibre necessari de llegir, de ressenyar, de recomanar, d'explicar... perquè visibilitza les atrocitats que van patir els nens i joves afroamericans internats a un reformatori dels Estats Units, uns fet que malauradament no son aïllats i que serveixen d'exemple de la violència racial. La història comença ja al pròleg, en temps actual, quan es descobreixen fosses comunes als terrenys d'un antic reformatori. Des d'allí, ens traslladem als anys seixanta i coneixem al jove afroamericà Elwood Curtis, un noi educat i treballador, amb un futur prometedor i que comença a sentir inquietud per la lluita pels drets civils de Martin Luther King. Una casualitat fatal farà que el jove acabi a l'Acadèmia Nickel i comenci el seu malson. Podeu llegir la ressenya completa aquí. 

’Manifest feminista en quinze consells', de Chimamanda Ngozi Adichie. Fanbooks. 

És, com diu la seva contracoberta, "un llibre petit, però té l'esperança que el seu pes en la societat sigui molt gran". Es tracta d'una carta revisada que l'autora, Chimamanda, va enviar a una amiga d'infantesa qui li havia demanat consell per a educar en el feminisme la seva filla. Un llibre breu, que es llegeix d'una asseguda, però amb moltes veritats per a educar a xiquetes i xiquets des del feminisme.