,
14/04/2023
Llibres

Els meus cinc imprescindibles d’aquest Sant Jordi (i dos bonus track)

Fa setmanes, potser fins i tot algun mes, que remeno prestatgeries de llibreries i segueixo les xarxes socials de les meves editorials de referència per conèixer les seves apostes per a la primavera literària. El ritme de publicació i promoció, el primer trimestre de l’any i fins arribar a Sant Jordi, ha estat intens, molt. I la llista de llibres que m’agradaria tenir a la meva biblioteca personal ha crescut força amb tanta novetat i tant llibre clàssic reeditat. He fet una tria, però, dels que crec que seran els meus imprescindibles d’aquesta primavera literària i acabaran –si no ho han fet ja- a la meva pila de pendents.

  1. Demà, demà i demà, de Gabrielle Zevin, editat per Edicions del Periscopi amb traducció d’Ernest Riera. Un llibre de més de 536 pàgines que ha enamorat aquells que ja l’han llegit. La història d’en Sam i la Sadie, que comparteixen l’afició pels videojocs, és una història sobre la necessitat de connectar, d’estimar i de ser estimats, que explora els límits i l’amor i una doa al refugi que ofereix la imaginació.
  2. El ritme de Harlem, de Colson Whitehead. També editat per Edicions del Periscopi, amb traducció de l’ampostí Yannick Garcia. En Ray Carney és un comerciant honest que té una botiga de mobles barats a Harlem. La seva dona està embarassada i sembla que la vida els somriu. Però quan l’economia comença a fer figa, el cosí d’en Ray li demana ajuda per atracar l’històric Hotel Theresa. Serà llavors quan es veurà envoltat de criminals d’alta volada i s’haurà d’enfrontar a un conflicte intern violent: qui és ell? Una drama moral i alhora una novel·la policíaca, que també parla de raça i poder.
  3. Robatori, d’Ann-Helén Laestadius, editat per Navona Editorial i traduït al català per Marc Jiménez. L’Elsa té nou anys i pertany a una família de pastors de rens. Un dia d’hivern, veu com un home mata salvatgement la Nástegallu, la seva cria de ren, i l’amenaça perquè no en digui res. Quan per fi guanya forces per explicar-ho, la policia descarta investigar l’assumpte i el classifica com un simple robatori. Una novel·la sobre com la xenofòbia, el suïcidi, l’alcoholisme i el canvi climàtic amenacen la cultura sami, i sobre les tensions que es despleguen quan les idees modernes xoquen amb una cultura tradicional que té unes estructures patriarcals molt arrelades.
  4. La possibilitat de dir-ne casa, de Marta Orriols, editat per Edicions Proa. El quart llibre de l’escriptora catalana, centrat en la vida d’una corresponsal que torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l’estranger. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l’home a qui havia estimat. L’espai familiar es converteix en una font de petites revelacions que l’ajudaran a traçar el seu itinerari vital i a reconèixer la necessitat de pertànyer a un lloc i a unes persones.
  5. Nord i sud, d’Elisabet Gaskell, editat per Viena Edicions dins la col·lecció Club Victòria i traduït per Alba Barat. Un dels grans clàssics de la literatura victoriana que fins ara inèdit al català. Es tracta d’una tendra història d’amor enmig dels conflictes de l’arrencada de la Revolució Industrial.

I si bé encara no m’he endinsat a aquestes cinc novetats editorials i només tinc la vaga sensació que m’agradaran i per això estan a la meua llista d’imprescindibles del Sant Jordi del 2023, n’hi ha dos que ja us puc recomanar.

  1. La primera, Lapvona, d’Ottessa Moshfegh, editada al català per Angle Editorial, amb traducció d’Alexandre Gombau. Un llibre que no és apte per a tothom, amb una història fosca, dura, sense moral, carregada de malícia, i ambientada a un poblet medieval on els camperols, pobres i empobrits, treballen sota el jou d’un noble cobdiciós. Un llibre fosc però que no pots deixar de llegir.
  2. I la segona, una que no podia faltar en un llistat de recomanacions per a Sant Jordi. L’últim llibre de la Maggie O’Farrell, amb el seu Retrat de matrimoni, editat al català per L’altra editorial amb traducció de Marc Rubió. En aquest cas, l’autora reconstrueix els últims anys de la vida de Lucrezia, la filla petita dels Medici. Ambientada entre Florència i Ferrara, viurem amb angoixa aquest any.

Si cap d’aquestes propostes us convenç, diumenge acosteu-vos a la vostra llibreria de referència o a les parades que de ben segur posaran. Remeneu i pregunteu a les llibreteres i llibreters que us facin recomanacions. Recordeu, els llibres es compren a les llibreries.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

09/04/2024
“M’agrada llegir però mai trobo el moment i ara fa molt que no llegeixo”. “Els llibres massa llargs se’m fan eterns i al final els acabo abandonant”.
30/04/2023
Si us he de ser sincera, desconeixa l’existència Willa Cather.
14/04/2023
Fa setmanes, potser fins i tot algun mes, que remeno prestatgeries de llibreries i segueixo les xarxes socials de les meves editorials de referència per conèixer les seves apostes per a la primavera literària.
06/03/2023
Sigui dit d’entrada que hem de llegir autores tot l’any. Cal reivindicar la feina sovint invisibilitzada de les escriptores.
12/02/2023
Ho confessaré. De tant en tant m’agrada llegir un llibre d’aquells un pèl massa dolços, amb històries d’amor previsibles, d’amics que s’acaben convertint en parella, de desconeguts que s’enamoren només creuant-se la mirada al metro.
02/02/2023
"Porque por encima de todas las razones sociales y psicológicas que pueda encontrar en lo que viví, hay una de la cual estoy totalmente segura: esas cosas me ocurrieron para que diera cuenta de ellas".
26/01/2023
Quins efectes a llarg termini pot tenir la sobreexposició de menors a les xarxes socials sobre els propis menors?