,
22/04/2024
Llibres

Els meus cinc imprescindibles del Sant Jordi del 2024 (i dos bonus track)

Arriba la diada de Sant Jordi, un dels dies més intensos per a llibreteres, editorials, escriptores i totes aquelles que ens agrada llegir. Les parades de llibres i roses ompliran els carrers o places dels pobles i ciutats amb desenes de novetats, algunes molt mediàtiques, d’altres que passaran desapercebudes. I és que el ritme de publicació i promoció de nous títols durant el primer trimestre de l’any i fins arribar a avui ha sigut molt intens. Entre tanta novetat i tant llibre clàssic reeditat, a vegades és difícil saber què és el que ens agradarà més de llegir. De moment he fet una tria dels que són els meus cinc imprescindibles d’aquest Sant Jordi 2024.  

Solito. Una història real, de Javier Zamora. Editat al català per Edicions del Periscopi amb traducció de Marta Marfany. Solito és la història real de l’autor. És la història d’un nen, en Javier, que marxa de El Salvador, per anar fins a la frontera dels Estats Units i Mèxic on l’esperava la seva mare i el seu pare. Però el que havia de durar setmanes, es va acabar convertint en un periple de dos mesos que el van portar a travessar deserts, enganys i situacions límits inesperades. Una història que també amaga la humanitat necessària, la família inesperada.  

L’habitació d’en Giovanni, de James Baldwin. Editat al català per Trotalibros Editorial amb traducció de Dolors Udina. Publicada el 1956 i traduïda per primer cop al català ara, és una de les obres més importants de les lletres americanes i un clàssic de la literatura LGBT. Als anys cinquanta, en David, un jove americà, passa els dies a París mentre espera la seva parella. Un dia, en un bar bohemi, coneix per casualitat en Giovanni, un atractiu cambrer italià per qui sen sent immediatament atret. Així comencen un idil•li apassionat sota l’amenaça de l’arribada de la Hella i, amb ella, del dilema d’en David, que haurà de decidir si farà el que s’espera d’ell o serà fidel als seus sentiments.  

El lloc, d’Annie Ernaux. Editat al català per Angle Editorial, amb traducció de Valèria Gallard. Nova traducció de la Premi Nobel de Literatura. El lloc és el llibre que va fer popular a França a Ernaux i se centra amb la relació de l’autora amb el seu pare. En la narració de la vida i la mort del pare, la filla no renega dels seus orígens humils, però reconeix la distància dolorosa que les aspiracions d’ella acaben obrint entre ells dos.  

A l’altra banda de la línia, de Kerri Maher. Publicat al català per Navona Editorial amb traducció de Lola Figols. Una novel•la que ficciona la gesta del col•lectiu Jane de Chicago,  un grup de dones que, als anys seixanta, es van organitzar de forma clandestina per poder oferir suport emocional, assessorament i practicar avortaments de manera segura i assequible a aquelles dones que ho necessitaven. Ho fa a partir de les històries de tres dones que en algun moment van haver de trucar o atendre una trucada determinant per a les seves vides.  

Lucy Gayheart, de Willa Cather, editat al català per Cal Carré, amb traducció de Núria Sales. Una autora clàssica dels Estats Units. Se centra en la Lucy Gayheart, nascuda en un poblet de Nebraska ple d’immigrants europeus que s’instal•la a Chicago per estudiar piano. La gran ciutat li obre les portes de la bellesa, la sensibilitat, l’art i també de l’amor. Ens endinsarem en la vida interior de la Lucy i n’explorarem les contradiccions interiors.  

I si bé estos cinc llibres són aquells que potser faran cap a la meua biblioteca personal coindicint per Sant Jordi us en vull recomanar dos novetats més que ja he llegit  i que he gaudit molt.  

La saga Blackwater, de Michale McDowell, publicada al català per Blackie Blooks. Un llibre publicat per primer cop als Estats Units l’any 1983 en sis entregues i que enguany s’ha traduït al català i castellà. Ens apropem a la vida de la família Caskey i els seguirem al llarg de 50 anys. Una història costumbrista d’una família matriarcal però que té tocs de terror i ciència ficció. Una història que enganxa moltíssim, molt fàcil de llegir i que ha sigut tot un fenomen editorial.  

El rumor, d’Ashley Audrain, publicat al català per Columna. Una bona opció si busqueu un noir domestic que us enganxi molt i que llegiu sense adonar-vos-en. Comença quan un adolescent cau per la finestra de la seva habitació fins al pati i es queda en coma. Què v apassar aquella nit? Va saltar? Algú el va fer caure? Per descobrir-ho ens endinsarem a un barri d’aquells típics americans de cases amb jardí i a quatre de les seves llars. El llibre parla de maternitat, de matrimoni, d’amistat, de renúncies, de les no sempre fàcils relacions mare i fills...  

I si estes propostes no us acaben de convèncer, avui acosteu-vos a la vostra llibreria de barri. I parleu amb les llibreteres i llibreters, segur que us podran recomanar una bona història per fer-vos-ho passar bé. Fins la propera!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

09/05/2024
Una de les meues darreres obsessions literàries ha estat també un dels llançaments més mediàtics dels darrers mesos.
22/04/2024
Arriba la diada de Sant Jordi, un dels dies més intensos per a llibreteres, editorials, escriptores i totes aquelles que ens agrada llegir.
09/04/2024
“M’agrada llegir però mai trobo el moment i ara fa molt que no llegeixo”. “Els llibres massa llargs se’m fan eterns i al final els acabo abandonant”.
30/04/2023
Si us he de ser sincera, desconeixa l’existència Willa Cather.
14/04/2023
Fa setmanes, potser fins i tot algun mes, que remeno prestatgeries de llibreries i segueixo les xarxes socials de les meves editorials de referència per conèixer les seves apostes per a la primavera literària.
06/03/2023
Sigui dit d’entrada que hem de llegir autores tot l’any. Cal reivindicar la feina sovint invisibilitzada de les escriptores.
12/02/2023
Ho confessaré. De tant en tant m’agrada llegir un llibre d’aquells un pèl massa dolços, amb històries d’amor previsibles, d’amics que s’acaben convertint en parella, de desconeguts que s’enamoren només creuant-se la mirada al metro.