Jump to navigation
Una de les meues darreres obsessions literàries ha estat també un dels llançaments més mediàtics dels darrers mesos. Es tracta de Blackwater, del nord-americà Michael McDowell. Una història publicada per primer cop l’any 1983 i que enguany ha estat traduïda per primer cop al català i castellà per Blackiebooks. Una història costumista, amb tocs de realisme màgic, que segueix durant 50 anys una família adinerada del sud dels Estats Units, els Caskey, i que amaga alguns secrets foscos i sobrenaturals i diverses escenes de terror.
Tot comença quan el poble de Perdido s’enfronta a una crescuda del riu amb el mateix nom que ha deixat inundades i malmeses la majoria de les cases i edificis públics. Enmig d’aquesta situació, apareix una misteriosa dona, l’Elinor, que assegura haver-se passat quatre dies sola tancada a una habitació de l’hotel del poble. L’Elinor, de poques paraules, captiva la majoria del veïnat de Perdido menys a la matriarca dels Caskey, qui veu perillar el seu regnat, i no li posarà gens fàcil.
A partir d’aquí arranca una història que enganxa, i molt. Carregada de misteri i de trifulgues familiar, Blackwater -i cadascun dels sis volums que conformen la història- enganxen i, per a mi, fan oblidar el món exterior i els maldecaps durant una estona. Però si amb tot això encara no us he convençut per a endinsar-vos en aquesta història, avui us deixo els meus cinc motius per llegir Blackwater.
1. La seua publicació per entregues. El seu autor va idear la novel·la en sis entregues. Així es va publicar originàriament i també quatre dècades després quan s’ha traduït al nostre idioma. I en l’era de la immediatesa i de la cultura del ja, haver-me hagut d’esperar quinze dies per a llegir la continuació de la història m’ha semblat gairebé transgressor. O potser nostàlgic. Us animo a fer el mateix i endinsar-vos a Blackwater de manera pausada i deixar reposar uns dies la història entre volum i volum.
2. L’estil narratiu. L'autor de "Blackwater" demostra un gran domini de la narració. La seva prosa és evocadora, transportant-te al món que descriu de manera vívida i realista. La boira del Perdido t’embolcalla i t’atrapa. És, però, una història de les que es llegeixen ràpid, perquè té una trama que enganxa, amb diferents girs i moments de tensió que et fan perdre el teu món de vista.
3. La història matriarcal amb protagonistes femenines fortes i complexes. Les dones del clan Caskey són les que realment mouen els fils de la família i les que la fan créixer i prosperar. També al poble de Perdido. Són dones diverses, complexes, amb clars i foscos i amb profunditat psicològica.
4. Les trifulgues familiars d’una família adinerada. Les lluites dins el propi clan Caskey, amb uns vincles afectius que deixen força que desitjar, són dignes d’una bona telenovel·la de sobretaula. Un bon drama familiar sempre enganxa i a les pàgines de cada volum de Perdido en trobareu, i molt, de drama. A més, també hi trobareu terror i fets una mica sobrenaturals que no us deixaran apartar la vista de les pàgines.
5. Les edicions de Blackiebooks. Este potser és un argument molt banal però, amb portades il·lustrades per Pedro Oyarbide, les edicions catalana i castellana de Blackiebooks són tan boniques que poden presidir la millor biblioteca domèstica.
Espero haver-vos convençut i que us deixeu arrossegar per la corrent del Perdido. Fins la propera!
Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.