Cinc llibres amb perspectiva de gènere

Sigui dit d’entrada que hem de llegir autores tot l’any. Cal reivindicar la feina sovint invisibilitzada de les escriptores. I llegir llibres on es trenquin els estereotips de gènere, es reivindiqui la sororitat i es construeixin personatges femenins forts els 365 dies de l’any. Però també sigui dit que, jornades com la del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, ens donen el motiu per posar el focus, encara més, en la feina de les dones, també en el món literari. És per això que avui us recomanaré cinc llibres, escrits tots per dones, escrits amb perspectiva de gènere. Són: 

‘El color porpra’, d’Alice Walker, traduït al català al 2022 per Proa. Premi Pulitzer el 1983 i amb 15 milions d’exemplars venuts en més de 30 llengües. Una història escrita en forma epistolar entre les germanes Celie, protagonista de l’obra, i Nettie. Separada de la seva germana Nettie per a casar-se amb un maltractador després de ser violada diversos cops pel seu pare i quedar-se òrfena de mare, Celie ens va explicant en primera persona totes les injustícies a les que les sotmeten els homes amb els que es creua al llarg de la seva vida. ‘El color porpra’ paraula de masclisme i maltractament, de racisme, de pobresa i de misèria però també de sororitat entre dones i d’esperança. 

‘Persépolis’, de Marjane Satrapi. Novel·la gràfica autobiogràfica on la pròpia Satrapi, nascuda el 1969 en una família de classe alta d’Iran ens explica la seva vida. La veu de Satrapi, fresca, irònica i sincera, ens apropa a la seva vida personal, als seus somnis i a les seves inquietuds, però també a la història del seu païs: a la guerra, al terror, al paper de la dona, al fet de ser immigrant…

‘Americanah’, de Chimamanda Ngozi Adichie. Premi National Book Crítics Circle Award 2014. És la història d’Ifemelu, una jove nigeriana que emigra als Estats Units amb visat per a estudiar a la universitat i viure amb la seva tia a Brooklyn. Una història de raça i identitat i de com aquesta condiciona l’oportunitat d’una dona negra en un país estranger. 

‘El conte de la serventa’, de Margaret Atwood. Una distopia en què la majoria de les dones, les considerades serventes, són esclavitzades per l’Estat, que les cedeix als senyors i les seves mullers per engendrar fills. Publicat per primer cop el 1984, aquesta distopia et fa qüestionar fins a quin punt els nostres drets, els de les dones, estan protegits o, com en la novel·la, poden desaparèixer d’un moment a l’altre. 

‘L’esdeveniment’, d’Annie Ernaux. Premi Nobel de Literatura el 2022, Annie Ernaux narra en aquesta novel·la breu la història del seu avortament clandestí a a la França dels anys seixanta. Una història que explica perquè, segons diu al llibre, si no ho fa acabarà contribuïnt a enfosquir la realitat de les dones i es posarà al costat de la dominació masulina de la dona. El llibre lluita contra això i reivindica el dret de les dones a decidir sobre el seu cos i a fer-ho sense ser jutjades i sense patir la violència a la que van sotmetre Ernaux en aquell moment.