,
02/11/2022
Llibres

‘Quadern prohibit’, d’Alba de Céspedes

La Valeria té 43 anys. Esta casada (amb en Michelle) i té dos fills (el Riccardo i la Mirella, de 21 i 19 anys). Viu a la Roma de la dècada dels 50 del segle passat, en un ambient de postguerra i vivint en una família humil tot i provindre d’una família benestant vinguda a menys. Treballa en un moment en què les dones no és habitual que aportin diners a la família i fa mans i mànigues per poder arribar a totes les “obligacions” que com a esposa i mare la societat li té fixades. Un diumenge assolellat de novembre surt a comprar cigarrets per al seu marit i al quiosc compra un quadern negre, petit. Un acte prohibit (en diumenges el quiosc només pot vendre cigarrets) que es converteix en el seu secret. Ningú de la seva família coneix aquesta petita llibreteta on la Valeria ens explica la seva rutina que, poc a poc, es va trencant. 

‘Quadern prohibit’, de la italiana Alba Céspedes, ha estat una de les novetats que Navona Editorial ha recuperat per aquesta tardor. Un llibre de prop de 320 pàgines escrit en forma de dietari i on anem coneixent els sentiments, dubtes i confidències de la Valeria. A través de la mirada de la protagonista, descobrim tots els convencionalismes socials d’una època en què la dona s’havia de casar i donar tot els seu temps a la família. La Valeria es regeix sota aquest criteri i els defensa fermament però, a la vegada, el fet revolucionari d’escriure en un diari tot el que sent i pensa fa que es vagi qüestionant la vida que porta i l’aparent felicitat que l’uneix amb el seu marit. 

Malgrat que tots aquests convencionalismes poden ser llunyans (i ja els hem superat), entre les confessions de la Valeria encara s’hi troben veritats vigents a ple segle XXI, especialment en tot allò que envolta la presa de consciència de la Valeria com a èsser individual i la lluita interna per trobar la seva veu pròpia, posant en primer terme les seves necessitats. 

Les pàgines d’aquest ‘Quadern prohibit’ passen ràpides i es llegeixen com una confessió íntima i personal de la Valeria on hi podem subratllar més d’una i de deu reflexions. 

Gràcies a Navona Editorial per l’oportunitat de descobrir aquesta obra.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

09/04/2024
“M’agrada llegir però mai trobo el moment i ara fa molt que no llegeixo”. “Els llibres massa llargs se’m fan eterns i al final els acabo abandonant”.
30/04/2023
Si us he de ser sincera, desconeixa l’existència Willa Cather.
14/04/2023
Fa setmanes, potser fins i tot algun mes, que remeno prestatgeries de llibreries i segueixo les xarxes socials de les meves editorials de referència per conèixer les seves apostes per a la primavera literària.
06/03/2023
Sigui dit d’entrada que hem de llegir autores tot l’any. Cal reivindicar la feina sovint invisibilitzada de les escriptores.
12/02/2023
Ho confessaré. De tant en tant m’agrada llegir un llibre d’aquells un pèl massa dolços, amb històries d’amor previsibles, d’amics que s’acaben convertint en parella, de desconeguts que s’enamoren només creuant-se la mirada al metro.
02/02/2023
"Porque por encima de todas las razones sociales y psicológicas que pueda encontrar en lo que viví, hay una de la cual estoy totalmente segura: esas cosas me ocurrieron para que diera cuenta de ellas".
26/01/2023
Quins efectes a llarg termini pot tenir la sobreexposició de menors a les xarxes socials sobre els propis menors?