,
25/10/2022
Llibres

‘Malentès a Moscou’, de Simone de Beauvoir

“En les parelles que no saben fer servir les paraules, es comprèn que els malentesos siguin com una bola de neu i acabin fent trencadisses”. 

 

Fer-se gran. Envellir. Mirar enrera. Assumir que hi ha coses que no són com havies imaginat. Que pel camí de la vida s’han quedat persones, projectes, somnis… que ja no tornaran. Mirar al costat i dubtar. Reconèixer o no a la persona que ens acompanya en el viatge de la vida. Qüestionar-se si som els mateixos de joventut, o si bé, pel camí, hem perdut allò que sentíem per aquesta persona. Les paraules no dites. Els malentesos que ens posen al límit. De tot això parla ‘Malentès a Moscou’, de Simone de Beauvoir (París, 1908-1986), el llibre de l’autora francesa que l’editorial Navona ha traduït per primer cop al català. Una obra breu, de menys de 120 pàgines, que ens parla de la vellesa, a través de dos personatges de més de seixanta anys (la Nicole i l’André) que viatgen a Moscou a visitar la filla d’ell d’una relació anterior, (la Masha). Però que amb quaranta anys també ens podem veure reflectits en alguns dels pensaments dels dos personatges. 

‘Malentès a Moscou’, a més de ser això, un malentès entre dues persones per tot allò que no es diuen durant un viatge a Moscou, que els aboca a una greu crisi de parella, són els pensaments i reflexions dels dos personatges principals sobre aquesta parella, sobre la por a envellir, sobre els projectes de joventut que han quedat pel camí i totes les frustracions que això comporta. Tot plegat acaba generant retrets en les dues direccions i, com deia abans, una greu crisi de parella que només les paraules poden acabar solucionant. I tot emmarcat en la Rússia comunista de la dècada dels seixanta del segle passat. Un teló de fons que també serà objecte de reflexions entre pare i filla. 

M’inicio amb l’autora francesa amb aquesta obra, una de les més desconegudes fins ara al nostre país, però que l’escriptora Rosa Regàs, en el pròleg del llibre, titlla de “una vertadera joia, com són a vegades els descobriments imprevistos que ens proporciona la lectura”. I això ha sigut per a mi ‘Malentès a Moscou’: el descobriment de Beauvoir com a escriptora, amb una prosa cuidada i que, segons diu Regàs al seu pròleg, també ens aproxima a la vida de l’autora. I és que ‘Malentès a Moscou’ té un elevat component autobiogràfic ja que està inspirada en els viatges que Beauvoir va fer a la Unió Soviètica acompanyada del filòsof i també escriptor Jean- Paul Sartre. Així, com diu Regàs, “és una joia d’una gran bellesa precisament perquè suposa, al meu entendre, una rocambolesca confessió de l’autora, com si es xiuxiuegés la història de Nicole i André i la de tots els amants de llarga durada en enfrontar-se a l’arribada de la vellesa, i amb ella a les seves diferències identitàries i biogràfiques, però el que en realitat està fent, tot i no saber-ho ella mateixa, és explicar-nos els secrets més ben guardats”. 

Ha sigut un plaer descobrir a l’escriptora francesa amb aquesta obra recuperada per Navona editorial, i traduïda al català per August Rafanell. Destacar-ne l’edició, amb una lletra gran i fàcil de llegir, un paper agradable al tacte i un punt de llibre a conjunt del llibre que ha fet l’experiència de la lectura encara més plaent.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

09/04/2024
“M’agrada llegir però mai trobo el moment i ara fa molt que no llegeixo”. “Els llibres massa llargs se’m fan eterns i al final els acabo abandonant”.
30/04/2023
Si us he de ser sincera, desconeixa l’existència Willa Cather.
14/04/2023
Fa setmanes, potser fins i tot algun mes, que remeno prestatgeries de llibreries i segueixo les xarxes socials de les meves editorials de referència per conèixer les seves apostes per a la primavera literària.
06/03/2023
Sigui dit d’entrada que hem de llegir autores tot l’any. Cal reivindicar la feina sovint invisibilitzada de les escriptores.
12/02/2023
Ho confessaré. De tant en tant m’agrada llegir un llibre d’aquells un pèl massa dolços, amb històries d’amor previsibles, d’amics que s’acaben convertint en parella, de desconeguts que s’enamoren només creuant-se la mirada al metro.
02/02/2023
"Porque por encima de todas las razones sociales y psicológicas que pueda encontrar en lo que viví, hay una de la cual estoy totalmente segura: esas cosas me ocurrieron para que diera cuenta de ellas".
26/01/2023
Quins efectes a llarg termini pot tenir la sobreexposició de menors a les xarxes socials sobre els propis menors?