,
09/11/2022
Llibres

‘Els irredempts’, de Cristina García Molina

Irredempt. “No alliberat”. Això són els protagonistes que Cristina García i Molina (Granollers, 1975) ens presenta a la seva primera novel·la. Personatges captius, atrapats en llocs físics o simbòlics, que intenten alliberar-se, tot i que no sempre ho aconsegueixen. ‘Els irredempts’, una de les novetats de tardor de la @labreuedicions és un tríptic, és a dir, un llibre construït amb tres històries, espais i temps diferents, que aparentment no tenen res en comú però que connecten en aquesta idea de captivitat dels seus protagonistes. 

A ‘Solar’, professors i alumnes es troben captius en un solar convertit en escola de perifèria; a ‘Linòleum’, uns fills se senten empresonats en una família superada pel llenguatge i la pèrdua dels seus progenitors; i a ‘Moll’, i tal i com explica la mateixa autora en diferents entrevistes, és l’empresonament que vivim nosaltres mateixos. Tres històries que parlen de desarrelament, del dol, d’aquells que busquen el seu lloc a la societat, dels que no ho aconsegueixen,… 

Tot plegat amb un llenguatge depurat. Molt depurat, on cada paraula, coma, punt… tenen el seu lloc. Res fa falta. Res sobra. Una veu narrativa molt pròpia i identificativa i que a mi, personalment, m’ha encantat. De fet, per a mi, és el més destacable de l’obra. La mateixa autora reconeix, en les entrevistes que ha fet aquestes darreres setmanes, que quan escriu busca allò essencial, “tenir poques frases, però que siguin molt directes”. I ho aconsegueix. Molt. Llegint, m’he imaginat a Cristina -que va ser professora meua al Curs de Narrativa de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès- escrivint i reescrivint, editant, buscant la paraula justa. Eliminant allò superflu. I deixar aquests irredempts amb allò essencial. Fent un relat intens. Impactant. És això el que fa aquestes 144 pàgines una petita gran joia literària que us recomano llegir si voleu gaudir de la bellesa de la forma. 

Una altra de les coses que més m’ha captivat de la lectura han estat les nombroses referències literàries que hi ha en els tres relats. Passolini, Bacon o Txèkhov són alguns exemples. 

Tot i que ‘Els irredempts’ és la primera novel·la de Cristina García Molina, el primer llibre que va publicar va ser el recull de contes ‘Silenci a taula’, premi literària Ciutat de Badalona i publicat per Viena Edicions el 2014. Un recull que tinc pendent a casa i que caurà ben aviat.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

30/04/2023
Si us he de ser sincera, desconeixa l’existència Willa Cather.
14/04/2023
Fa setmanes, potser fins i tot algun mes, que remeno prestatgeries de llibreries i segueixo les xarxes socials de les meves editorials de referència per conèixer les seves apostes per a la primavera literària.
06/03/2023
Sigui dit d’entrada que hem de llegir autores tot l’any. Cal reivindicar la feina sovint invisibilitzada de les escriptores.
12/02/2023
Ho confessaré. De tant en tant m’agrada llegir un llibre d’aquells un pèl massa dolços, amb històries d’amor previsibles, d’amics que s’acaben convertint en parella, de desconeguts que s’enamoren només creuant-se la mirada al metro.
02/02/2023
"Porque por encima de todas las razones sociales y psicológicas que pueda encontrar en lo que viví, hay una de la cual estoy totalmente segura: esas cosas me ocurrieron para que diera cuenta de ellas".
26/01/2023
Quins efectes a llarg termini pot tenir la sobreexposició de menors a les xarxes socials sobre els propis menors?
17/01/2023
Pot un amor de quatre dies perdurar tota una vida? Poden, dos persones, decidir no estar plegats però mantenir-se fidels durant dècades a la distància? Els fills són bon motiu per a renunciar a un amor intens?