Jump to navigation
Irredempt. “No alliberat”. Això són els protagonistes que Cristina García i Molina (Granollers, 1975) ens presenta a la seva primera novel·la. Personatges captius, atrapats en llocs físics o simbòlics, que intenten alliberar-se, tot i que no sempre ho aconsegueixen. ‘Els irredempts’, una de les novetats de tardor de la @labreuedicions és un tríptic, és a dir, un llibre construït amb tres històries, espais i temps diferents, que aparentment no tenen res en comú però que connecten en aquesta idea de captivitat dels seus protagonistes.
A ‘Solar’, professors i alumnes es troben captius en un solar convertit en escola de perifèria; a ‘Linòleum’, uns fills se senten empresonats en una família superada pel llenguatge i la pèrdua dels seus progenitors; i a ‘Moll’, i tal i com explica la mateixa autora en diferents entrevistes, és l’empresonament que vivim nosaltres mateixos. Tres històries que parlen de desarrelament, del dol, d’aquells que busquen el seu lloc a la societat, dels que no ho aconsegueixen,…
Tot plegat amb un llenguatge depurat. Molt depurat, on cada paraula, coma, punt… tenen el seu lloc. Res fa falta. Res sobra. Una veu narrativa molt pròpia i identificativa i que a mi, personalment, m’ha encantat. De fet, per a mi, és el més destacable de l’obra. La mateixa autora reconeix, en les entrevistes que ha fet aquestes darreres setmanes, que quan escriu busca allò essencial, “tenir poques frases, però que siguin molt directes”. I ho aconsegueix. Molt. Llegint, m’he imaginat a Cristina -que va ser professora meua al Curs de Narrativa de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès- escrivint i reescrivint, editant, buscant la paraula justa. Eliminant allò superflu. I deixar aquests irredempts amb allò essencial. Fent un relat intens. Impactant. És això el que fa aquestes 144 pàgines una petita gran joia literària que us recomano llegir si voleu gaudir de la bellesa de la forma.
Una altra de les coses que més m’ha captivat de la lectura han estat les nombroses referències literàries que hi ha en els tres relats. Passolini, Bacon o Txèkhov són alguns exemples.
Tot i que ‘Els irredempts’ és la primera novel·la de Cristina García Molina, el primer llibre que va publicar va ser el recull de contes ‘Silenci a taula’, premi literària Ciutat de Badalona i publicat per Viena Edicions el 2014. Un recull que tinc pendent a casa i que caurà ben aviat.
Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.
