,
02/11/2021
Llibres

‘Després de la vergonya’, de Marc Moreno

Un thriller lent i introspectiu, en el qual l’acció ràpida i adrenalítica habitual en els thrillers de sang i fetge o en les novel·les de suspens deixa pas a un relat més pausat i psicològic. Així és com defineix ‘Després de la vergonya’ el seu autor, Marc Moreno, també editor de Llibres del Delicte, editorial que publica aquest llibre. Una història que m’ha permès apropar-me a un subgènere de la novel·la negra que desconeixia: la denominada domestic noir. Aquella novel·la negra en què no existeix investigació policial i que està protagonitzada per personatges corrents, que passa en entorns quotidians i que presenta problemàtiques en les que ens podem arribar a sentir identificades.

A ‘Després de la vergonya’ coneixem a Pau just la nit en què deixa a la seva dona i fill per iniciar una nova vida amb la Lluna, de qui està bojament enamorat. Just en sortir de casa, però, és atropellat per un vehicle que no deixa rastre i cau en un coma profund. Després de quatre anys es desperta i a la vora del llit de l’hospital només hi troba els seus pares. La seva exdona i fill han desaparegut sense deixar cap mena de contacte. I no hi ha cap rastre de la Lluna. Pau haurà de refer la seva vida i això suposarà recuperar-se tant físicament com mental. Però una obsessió l’envaeix i s’apodera del seu dia a dia: vol esbrinar què va passar la nit de l’atropellament i recuperar el seu fill. Això l’arrossegarà a ell i també al seu amic Rubèn, amb qui el Pau anirà a viure per començar a reconstruir la seva vida fora de casa els seus pares, a una espiral de males decisions. Poc a poc, el Pau -i qui llegeix- s’anirà apropant a la veritat d’aquell accident. 

‘Després de la vergonya’, que segons el mateix autor, té punts autobiogràfics, parla de refer la vida després d’una hospitalització llarga i de les conseqüències per a la salut física i mental que això té, parla de separacions de parella traumàtiques; de males praxis al sector immobiliari i, una mica, de la violència que ens envolta sense ser-ne massa conscients. Tots aquests temes s’entrellacen al voltant del Pau que pateix per tornar a ser el d’abans de l’accident i poder valdre’s per ell mateix, per tornar a fer de periodista, per recuperar el seu fill, per trobar la Lluna. 

El ritme de tot plegat és lent. Sembla que la història no avanci massa, però tot i així t’enganxa a les pàgines per saber què va passar aquella nit i si el Pau podrà recuperar el seu fill. En arribar a l’última pàgina, tot queda lligat, amb un final obert que encaixa amb la història i que potser, en termes generals, ja es va fent previsible una mica abans. 

Amb tot, i si he de dir un però, aquesta és la història del Pau i la veiem des del seu punt de vista. I això fa que els dolents de la història ho siguin de manera completa, sense massa matisos ni contrapunts. I sense justificar les seves decisions ni accions. I això m’ha molestat una mica. I me’ls ha fet irreals. Perquè caracteritza la dona rebutjada com una psicòpata capaç de qualsevol cosa. O el músculs com un home sense escrúpols. I no entro a dir res més per no fer cap mena d’spoiler. 

Us el recomano si volen tastar el domestic noir i busqueu un llibre de gira pàgines. Una història perfecta per a una tarda de manta i sofà amb llibre a la mà sense cap altra pretensió que passar-ho bé amb una història que enganxa. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

09/11/2022
Irredempt. “No alliberat”. Això són els protagonistes que Cristina García i Molina (Granollers, 1975) ens presenta a la seva primera novel·la.
02/11/2022
La Valeria té 43 anys. Esta casada (amb en Michelle) i té dos fills (el Riccardo i la Mirella, de 21 i 19 anys).
25/10/2022
“En les parelles que no saben fer servir les paraules, es comprèn que els malentesos siguin com una bola de neu i acabin fent trencadisses”.   
10/10/2022
Diu l’escriptora croata Lana Bastasic que la societat tendeix a subestimar la manera en què els infants perceben el món, que sempre se’ls mira com a éssers humans de segona, com si fossin menys capaços d’entendre, explicar o empatitzar i que les s
10/10/2022
El postpart dels meus tres fills, dos arribats de cop a la família, han sigut, segurament, de les èpoques més intenses i diria que dures, de la meva vida.
21/09/2022
‘Subnormal’ és un d’aquells llibres, o novel·la gràfica en aquest cas, que arriben de manera fortuïta (el vaig veure un divendres de visita a la Biblioteca d'Amposta), que llegeixes amb una asseguda, que et remouen i que necessites recomanar despr
19/09/2022
Una societat autoritària, masclista i fanàtica, on els drets de les dones han quedat reduïts a res (en alguns casos ni tan sols a tenir nom propi), l’estat controla el seu cos i les diferents classes es distingeixen per la vestimenta que han de po