,
02/11/2021
Llibres

‘Després de la vergonya’, de Marc Moreno

Un thriller lent i introspectiu, en el qual l’acció ràpida i adrenalítica habitual en els thrillers de sang i fetge o en les novel·les de suspens deixa pas a un relat més pausat i psicològic. Així és com defineix ‘Després de la vergonya’ el seu autor, Marc Moreno, també editor de Llibres del Delicte, editorial que publica aquest llibre. Una història que m’ha permès apropar-me a un subgènere de la novel·la negra que desconeixia: la denominada domestic noir. Aquella novel·la negra en què no existeix investigació policial i que està protagonitzada per personatges corrents, que passa en entorns quotidians i que presenta problemàtiques en les que ens podem arribar a sentir identificades.

A ‘Després de la vergonya’ coneixem a Pau just la nit en què deixa a la seva dona i fill per iniciar una nova vida amb la Lluna, de qui està bojament enamorat. Just en sortir de casa, però, és atropellat per un vehicle que no deixa rastre i cau en un coma profund. Després de quatre anys es desperta i a la vora del llit de l’hospital només hi troba els seus pares. La seva exdona i fill han desaparegut sense deixar cap mena de contacte. I no hi ha cap rastre de la Lluna. Pau haurà de refer la seva vida i això suposarà recuperar-se tant físicament com mental. Però una obsessió l’envaeix i s’apodera del seu dia a dia: vol esbrinar què va passar la nit de l’atropellament i recuperar el seu fill. Això l’arrossegarà a ell i també al seu amic Rubèn, amb qui el Pau anirà a viure per començar a reconstruir la seva vida fora de casa els seus pares, a una espiral de males decisions. Poc a poc, el Pau -i qui llegeix- s’anirà apropant a la veritat d’aquell accident. 

‘Després de la vergonya’, que segons el mateix autor, té punts autobiogràfics, parla de refer la vida després d’una hospitalització llarga i de les conseqüències per a la salut física i mental que això té, parla de separacions de parella traumàtiques; de males praxis al sector immobiliari i, una mica, de la violència que ens envolta sense ser-ne massa conscients. Tots aquests temes s’entrellacen al voltant del Pau que pateix per tornar a ser el d’abans de l’accident i poder valdre’s per ell mateix, per tornar a fer de periodista, per recuperar el seu fill, per trobar la Lluna. 

El ritme de tot plegat és lent. Sembla que la història no avanci massa, però tot i així t’enganxa a les pàgines per saber què va passar aquella nit i si el Pau podrà recuperar el seu fill. En arribar a l’última pàgina, tot queda lligat, amb un final obert que encaixa amb la història i que potser, en termes generals, ja es va fent previsible una mica abans. 

Amb tot, i si he de dir un però, aquesta és la història del Pau i la veiem des del seu punt de vista. I això fa que els dolents de la història ho siguin de manera completa, sense massa matisos ni contrapunts. I sense justificar les seves decisions ni accions. I això m’ha molestat una mica. I me’ls ha fet irreals. Perquè caracteritza la dona rebutjada com una psicòpata capaç de qualsevol cosa. O el músculs com un home sense escrúpols. I no entro a dir res més per no fer cap mena d’spoiler. 

Us el recomano si volen tastar el domestic noir i busqueu un llibre de gira pàgines. Una història perfecta per a una tarda de manta i sofà amb llibre a la mà sense cap altra pretensió que passar-ho bé amb una història que enganxa. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

13/12/2021
Històries entranyables; d’altres més àcides; d’altres amb moralitat i algunes menys amables. Totes, però, tenen un tret comú: succeeixen a Nadal.
26/11/2021
Bona nit! Com porteu el fred? No sé a vosaltres, però amb aquest temps de manta i te, a mi m’apeteixen molt les històries més aviat lentes i que em van envolcallant i m’atrapen sense deixar-me sortir fins al final.
19/11/2021
“Me encantaría controlar mis pensamientos, encauzarlos, que siempre fueran elevados. ¿Y a quién no? Pero lo importante es la actitud ante los incorrectos”. 
10/11/2021
“Lucy descubrió que el matrimonio era distinto de lo que había imaginado. Everard era distinto. En primer lugar, siempre estaba adormilada. En segundo lugar, nunca estaba sola”. 
02/11/2021
Un thriller lent i introspectiu, en el qual l’acció ràpida i adrenalítica habitual en els thrillers de sang i fetge o en les novel·les de suspens deixa pas a un relat més pausa
25/10/2021
Aquesta és la setmana més terrorífica de l’any. Bon moment per descobrir històries que posin els pèls de punta.
18/10/2021
Que les dones –i els seus assoliments professionals en qualsevol àrea del coneixement- han sigut invisibilitzats al llarg de la història de la humanitat és un fet que ningú qüe