‘Verano’, d’Ali Smith

‘Estiu’, d'Ali Smith (en castellà ‘Verano’, editat per Nórdica Libros i publicat a finals d’agost de 2021, volum que he llegit jo) és l’últim dels llibres del ‘Quartet estacional’ de l’autora escocessa que arranquen amb 'Tardor', publicat el 2019.  Els que han llegit tota la saga asseguren que 'Estiu' és el coronament perfecte per al quartet i que és millor llegir-lo l'últim, havent passat abans per les altres tres estacions. Jo, en canvi, l'he llegit el primer i potser m'he fet alguns spoilers. Amb tot -i parlant des de la desconeixença del que em trobaré als altres tres llibres- això no m'ha afectat gens en la lectura d'aquest volum. Perquè a 'Estiu', la història i els seus personatges -que em retrobaré a altres volums- no són el més important. De fet, crec que són només el pretext per fer una crítica punyent a la societat actual i alguns de les problemàtiques més greus a les que ens enfrontem com a humanitat. Per això, per a mi, no ha sigut tant important què conta explícitament la novel·la, com totes les reflexions que s’hi amaguen i allò que et deixa pensant. 

El Brexit, la gestió de la pandèmia de la covid-19 i els efectes del confinament, la crisi climàtica, la immigració, la política de l’odi,… són alguns dels temes que Smith aborda a ‘Estiu’ amb un estil narratiu molt característic: directe, intens, sense floritures, construït a fragments de present i de passat. Un estil que no es fàcil d’assumir i de digerir, que et fa estar atenta i connectada al llibre, però que enganxa. Perquè tot va a raig. Sense adornar res. I això s’addiu molt amb tots els temes que tracta. 

A ‘Estiu’ comencem el nostre viatge de la mà de Sacha Greenlaw, una jove adolescent compromesa amb la lluita contra el canvi climàtic, conscient de tots els problemes que assetgen el planeta. Filla de pares divorciats però que viuen al mateix carrer i amb un germà obsessionat amb Einstein, que destaca per una intel·ligència per sobre de la resta però que utilitza més aviat per fer el mal que el bé, Sacha és la porta d’entrada a un univers on també coneixerem -o recuperem si hem llegit el quartet en l’ordre publicat- a l’avi centenari Daniel, que va estar a un centre per a immigrants alemanys al Regne Unit durant el nazisme, a l’activista Charlotte, a l’immigrant detingut Hero o a Greta, incapaç de pronunciar paraula afectada per un desencant de la societat en què vivim i que utilitza el llenguatge per construir realitats. I a través de tots aquests personatges, Smith ens va posant al davant tots aquests problemes; ens fa reflexionar, ens fa estremir i ens fa desencantar per un futur no gaire encoratjador. Una crítica social que deixa fragments com aquest: 

“Pero ahora quizá nos demos cuenta de que debemos dejar de ser venenosos para los demás y para el mundo. Sé que suena muy ingenuo porque el veneno nunca ha dejado de existir. […] Los seres humanos siempre tendrán que decidir si son venenosos o no para los demás, estemos en una pandemia o no”.

O aquest altre, sobre el món postpandèmic:

“Pero creo que algo bueno saldrá de todo esto, que mi ya vapuleada generación se volverá más resistente. Comprendemos lo afortunados que somos al pasar el rato con nuestros amigos porque sabremos qué es vivir sin ellos. Y valoraremos nuestras libertades y lucharemos por ellas en el nombre de todo lo que es bueno”. 

Tan de bo sigui així.