Balla'm

Porta’m allí on neixen les petjades

I conta’m qui ha dissenyat aquesta lluna

Tan plena que regalima de desig.

Camina’m ara que la gent no mira,

Mira’m quan aquesta foscor marxi

I t’explicaré la història d’aquesta llacuna

Si és que n’arribo a saber-ne alguna cosa.

Buscaré explicar-te-la amb els meus dits

Perquè no hi ha res millor que el silenci

Ni tampoc res pitjor que pell lluny de pell.

Balla’m entre els tarongers silvestres

O pinta a la meva galta els teus llavis;

No els esborris fins que jo no sigui vell.

Despulla’m la timidesa que em disfressa,

Que em condemna a no ser tan jo com vull.

Porta’m allí on et vaig conèixer a tu

I et contaré el conte de les olives nocturnes

Si es que no marxen volant a la llacuna,

Allí on l’aigua és llum de sol, nocturna

i tan càlida que fa de la neu un plugim.

Però sobretot balla’m perquè pugui ballar jo.

*Poema / diàleg entre un servidor i Cristina. Ella les imatges ballades i jo els sons llegits.