,
17/09/2012
Filosofia

El "niño sonrisa"

Em porten al recital de contes "Las cinco menos cuento" i em fascina perquè estant a molts quilòmetres de les Terres de l'Ebre em trobo per casualitat amb Anna que ens convida a una copa de xampany perquè el seu pare, Lluís, fa 57 anys. Després decidim anar a sopar junts i ella li dedica una jota a la persona a qui estima dintre d'una euskal taberna. La gent ens mira però tant se val. Són les cinc menys conte, hi ha màgia i tot plegat és d'aquests dies en què el món s'atura per uns moments per aprendre el ritme de l'espontaneïtat.

Un conte hiper breu convertit en realitat que em transporta cap a un que vaig escriure i que Júlia, una dansarina barcelonina, que ara fa temps que no veig, va voler il·lustrar per fer-ne una tira còmica. Moments especials que es viuen de manera espacial. Diuen que si respires un moment de màgia, allò que hagis viscut fins al moment ja mai serà vist de la mateixa manera.

 

Per a qui no s'ho cregui aquí té El "niño sonrisa"(prem a la zona blava per veure l'enllaç). Júlia sort amb la dansa, Lluís gràcies pel xampany. Anna t'estimo perquè sempre estàs quan s'hi ha de ser. Cada boig amb el seu punt G.

 

Avui he redibuixat al "niño sonrisa sota la pluja" per tal d'intentar contagiar una mica d'alegria.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

11/09/2016
Escena 1: Por  -Senyora, em sento estúpid.  -Ho és, no ho dubti. 
25/08/2016
Com si estigués prenyat d'impossibles sempre m'han agradat les hipèrboles, fins a tal punt de desconcertar a propis i a estranys.
12/08/2016
El linkedin em deixa sorprès. La promoció que en fa de saber vendre la moto és genial. Al cap i a la fi intueixo que tothom ens estem convertint en comercials, almenys en comercials de nosaltres mateixos. Potser ens estem convertint en producte.
30/06/2016
El compàs, amb totes les seves dèries, lluitava per girar amb la gràcia de la ballaruga. Li semblava que la seva dansa imitava hiperbòlicament els moviments de la Terra. La seva finor l'enamorava.
26/05/2016
Començo aquest post amb certa temor. La temor d'aquell que sap que pot rebre pals per totes bandes. Potser m'ho mereixo per intentar reflexionar més que opinar i sobretot per intentar entendre. 
21/04/2016
T'ho dic sincerament. Aquesta nit la lluna ha començat a molestar-me. Tan grossa, tan granulada... No sé què ha passat però ja no sé mirar-la com me la mirava abans. Ho sento, em veig incapaç de suportar tanta foscor, tanta nit...
11/02/2016
“Et noto distant, com si no t'importés. Per cada pregunta que et faig em soltes una resposta precuinada, buida, ratllant el sense sentit. Et mantens a la defensiva, com esperant un atac meu. Només vull atenció...”