Jump to navigation
Rayda Guzmán (Caracas, 1959) és doctora en Filosofia Contemporània per la Universitat de Barcelona i des de 2003 es dedica a l'assessorament filosòfic i a la divulgació de temes relacionats amb la filosofia pràctica. Ha impartit tallers d'assessorament filosòfic en l'àmbit social i també en l'empresarial i ha introduït el concepte cafèsphilo a Barcelona. L'any 2007 publica La mujer serena un llibre sobre casos atesos a la seva consulta.
En què consisteix l'assessorament filosòfic?
En recuperar la tradició filosòfica occidental que s'ocupa de l'art de la vida. Recuperar els textos de Sèneca, Plató i demés textos de la filosofia hel·lenística. Aquesta tradició destaca per atendre a conceptes tals com els de “veritat” i “bellesa”. L'assessorament filosòfic, se n'ocuparia de la busca de la veritat i la coherència entre el pensament i l'acció.
Per tant s'intenta que les persones donin importància de pensar correctament (concepte revisable segons les necessitats de cadascú). La incoherència tendeix a mostrar-se quan es té una visió més limitada del món. Per tant amb la pràctica filosòfica s'intenta augmentar el sentit per tal d'ajudar a a eliminar incoherències.
És un exercici espiritual?
No, tot i això pot derivar en exercicis d'aquest tipus per tal d'augmentar la coherència i la comprensió. S'ha d'entendre que els exercicis espirituals requereixen una cosmovisió del món determinada que no és la mateixa que la de la filosofia. La tradició filosòfica occidental genera discursos, revisa enunciats, fa preguntes... . Aquest és el nostre sistema de món que no és el mateix que el d'un místic o el d'un religiós.
Què et va portar a exercir l'assessorament filosòfic?
Tot va començar com un joc. Estava a un concert amb uns amics, eren les 3 de la matinada i un amic meu em va preguntar què passaria si en aquell moment li agafés un dubte existencial. Jo li vaig contestar que hauria d'anar a un metge filòsof. I llavors ens vam imaginar tot un món on hi havia una consulta per al metge en qüestió i un servei d'urgències i també ambulàncies.
Amb el temps m'ho vaig prendre amb seriositat. Al doctorat em vaig anar vinculant amb una manera d'entendre la filosofia que em servís. Jo havia sofert problemes de tipus existencial i sentia que cap psicòleg podia ajudar-me (vaig anar-hi però no notava milloria). En canvi la filosofia m'estava ajudant. En lloc de prendre antidepressius vaig decidir apuntar-me a classes d'alta cuina. Al cap del temps va arribar el Lou Marinoff amb el seu best seller Més Plató i menys Prozac, em vaig motivar al veure que hi havia un camp d'acció fora de les universitats i al cap d'un temps ja estava vinculada a l'associació espanyola de filosofia pràctica (Asepraf) i vaig obrir una consulta.
Lou Marinoff has dit?
Bé, és un gran divulgador i els divulgadors pequen de superficialitat i de manca de precisió en pro d'arribar a un número de gent més elevat. Però cal reconèixer que li ha obert portes a la filosofia.
Quins tipus de problemes acudeixen a la teva consulta?
Jo sobretot he atès casos d'angoixa i depressió. La majoria d'ells relacionats amb pèrdues. Problemes que necessitaven en molts casos de mediació (no medicació) familiar però mediació de casos vitals. Per exemple, vaig atendre un cas d'una iaia que va venir perquè estava malament degut a que un fill seu havia matat al seu germà i a la dona d'aquest. Els seus néts tenien molts de problemes. A la consulta van venir ella, la seva filla (germana d'una de les víctimes) i els seus néts.
En aquest cas l'assessorament va consistir en intentar treure'n la morbositat, el sentit de culpa i atendre al problema real: ajudar els nens. Cal tractar el problema de la responsabilitat i del compromís i en aquest cas eren ells qui sofrien. No tenia sentit parlar de culpa, en aquest cas no hi havia quasi res a fer, però sí que calia parlar de donar resposta al sofriment dels nens.
En què es diferencia doncs l'assessorament filosòfic de la teràpia psicològica?
Nosaltres no diagnostiquem, no prescrivim i no corregim. Nosaltres no servim. No és que no servim per a res. Simplement no servim per vendre solucions totals, permetem el dubte i el diàleg. No servim als interessos del pacient ni al nostre, servim a la veritat. Per aclarir-t'ho una mica diria que busquem un sentit que convergeixi amb la realitat que l'altra persona està vivint(coherència entre pensament i acció).
Per altra banda, en el meu cas particular no tinc les eines ni el mètode ni el vocabulari ni tampoc un abordatge que no siguin filosòfics per tant no sóc psicòloga. No domino de complexes, ni de síndromes, tampoc de genealogia, no sé interpretar somnis i tampoc sé fer màgia. Cal aclarir, però, que hi ha gent a qui no podria ajudar i, en canvi, un psicolèg o psiquiatra sí.
És complicat viure com assessor filosòfic?
Sí, si no tens una parella com la meua.
Milionària?
Què va! Amb molta paciència. Mentre nosaltres els filòsofs no construïm un espai social propi ningú ens prendrà amb seriositat. S'ha de defensar la nostra professionalitat fent tallers, seminaris, escrivint en pro de la filosofia. No ens podem quedar asseguts a una càtedra.
On està la teva consulta?
La meva consulta està on la persona que em demana vol que estigui. Atenc a Barcelona en llocs públics com ara cafeteries, parcs i això ho puc fer d'aquesta manera perquè a la meva consulta no es busquen llàgrimes, es busquen riures. Com a una consulta filosòfica no es busca la morbositat ni es pretén ser impúdic es pot fer en lloc públic. També assessoro per Skype. Per demanar cita es pot contactar amb mi a través de www.raydaguzman.net
Quan dura una sessió?
Dura lo que tu vulguis que duri. Tu vens, tu marxes. Això sí, s'ha d'avisar quan marxes, no val desaparèixer (riures). La periodicitat també és variable.
Quina visió tens de la societat?
Estem perdent el temps en coses superficials. Allò realment important se'ns està escapant i allò que realment és important es viure d'acord amb les normes d'un mateix. Es pot viure de manera autèntica construint un sistema filosòfic seriós envers la pròpia vida. No cal ser un erudit, la filosofia en un sentit ampli està a l'abast de tothom, només cal buscar la coherència.
Per acabar, recomana'm un llibre
Si algú vol saber què fa un assessor filosòfic recomano el meu llibre La mujer serena (editorial Siprus, Barcelona, 2007) que també és un homenatge a les dones valentes. També et recomano i molt La filosofia como forma de vida de Pierre Hadot.
"Si està interessat en el tema pot trobar més informació sobre l'assessorament filosòfic al següent enllaç: Enric Carbó"
Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.
