Espanya sensació democràcia

Les enciclopèdies i els llibres han de canviar urgentment les entrades que fan referència a la condició política d’Espanya! Això no ho dic pas en va. S’ha de canviar la referència “Espanya és un país democràtic” per l’accepció “Espanya és un país amb sensació de democràcia”. A la Font Vella li van fer canviar “sabor limón” per “sensación limón” perquè la beguda no portava llimona ni tenia gust de llimona i la beguda Biofrutas va haver de canviar el nom perquè el prefix bio només podia ser emprat per productes elaborats ecològicament.  Tot i que ara es digui Bifrutas, sabem que la manca de la vocal “o” és significativa. Amb aquesta postura aquestes vegudes volen semblar allò que no són i pel fet de fer-ho mostren el que realment són, un enganya bobos. Però Font Vella i Pascual van haver de canviar subtilment el nom dels seus productes. Per tant, Espanya un país amb sensació de democràcia. Aquí en teniu les raons:

1.       Podeu existir però només si sou minoria

La democràcia a Espanya és ben estranya. Es permet l’existència d’un partit polític independentista mentre aquest no pugui complir el seu programa electoral, mentre que aquells qui el voten siguin una minoria absoluta. La intenció és ben clara, donar sensació de què es pot triar lliurement. La funció és estètica.

2.       Si no ens voteu a nosaltres és que us han menjat el cervell

El PP s’està retratant. Quan té la majoria absoluta s’esplaia i mostra la seva essència. No entenc que en democràcia algú titlli una postura cívica i amb voluntat democràtica d’incorrecta, perversa, nazi, intolerant, irrespectuosa... Com que han de mantenir la sensació de democràcia no poden eliminar via militar, tal com es feia abans, el pensament divergent. Però sí que ho intenten donant mala imatge d’aquells que no pensen com ells. La postura “Ho estàs a favor meu o en contra meva” és totalitària, profundament antidemocràtica i no gens intel·ligent perquè a la llarga el pensament  únic es va quedant tot sol.

3.       La veritat d’una cosa depèn de la quantitat d’humor que és capaç de suportar

La incapacitat de suportar l’humor és símptoma de totalitarisme. La “mala llet” i la voluntat de confrontació també. Sovint ens queixem de certs fonamentalismes que no són respectuosos amb la llibertat d’expressió. Curiosament els fonamentalistes volen que la llibertat d’expressió sigui monopoli seu. Un fonamentalista, sense sentit de l’humor, atacarà ferotgement qualsevol postura aliena a la seva. Tanmateix a la mínima crítica rebuda amb to humorístic s’escandalitzarà i la titllarà d’irrespectuosa. Si no s’accepta la mordacitat d’un programa com “Bestiari il·lustrat” és que hi ha un símptoma de fonamentalisme. Sí, els fonamentalistes guanyen territori a mesura que els demès ens abaixem els pantalons.

Els fonamentalistes normalment disposen d’armes, de lleis i de mecanismes coercitius diversos. També disposen de mitjans de comunicació que ataquen cada dia a aquells que només tenim sentit de l’humor i de la voluntat democràtica. Quan un membre del PP exposa a Mas al facebook amb vestimenta nazi només li cal demanar disculpes i ja està retractat del seu acte però segueix amb el seu càrrec. Quan un humorista comet el crim de criticar a qui ostenta el poder s’ha d’enclaustrar fins al 2013, suposant que no s’hagi acabat abans el món. (Per a més informació busqueu “Bestiari il·lustrat” o premeu aquí).

4.       Les incoherències d’aquells que tenen odi

Aquests darrers dies s’ha manifestat per part d’algun il·luminat que els catalans van matar Jesús. Ponç Pilat, que no volia tenir res a veure amb la mort d’un “innocent” però que tampoc volia descontentar als jueus va deixar que fossin aquests que triessin lliurar de la mort entre un criminal, Barrabàs, i el mateix Jesús (pensant que triarien salvar Jesús). Segons la Bíblia  els jueus van triar matar Jesús i, per tant, segons aquest il·luminat cal entendre que els catalans som jueus. Perfecte. Per quin motiu llavors se’ns titlla de nazis? Som nazis i a l’hora jueus? Hi ha una frase feta àrab que crec que encerta amb el que està passant actualment: “Els gossos lladren, llavors és que estem cavalcant”.

Dels catalanistes alguns en diuen jueus i d’altres que som nazis. Curiosament aquells que ho diuen tenen tendències estranyes. No conec a cap càrrec important del PP que hagi condemnat en públic el règim franquista. Alguns com Fraga, a més, se’n sentien orgullosos de ser-ho. Com pot ser que un franquista pugui utilitzar la paraula “nazi” com a insult? La ironia de l’odi.

També, darrerament, s’ha posat de manifest per part d’algun polític del Partit Popular que el to que està agafant el catalanisme és similar al de la E.T.A. Comparar una banda terrorista amb un moviment democràtic em sembla malintencionat però interessant. Perquè vol dir que els que tenen odi del catalanisme ara li estan agafant por. La seva és una por irracional, els catalans hem decidit apostar per fer manifestacions pacífiques (inclosos els espanyolistes) i per decidir a les urnes. No tenim armes ni ganes de tenir-ne. La nostra única arma és l’humor, la crítica, el respecte i l’esperit democràtic. Si això els sembla terrorista potser s’ho hauran de fer mirar.