,
21/09/2017 - 00:00
Filosofia
Picasso's toe in love
Foto:
by Toni Ruiz

Fardellet de somnis

Fardellet de somnis

El dit petit d’en Pablo Diego José se queixa,

n’està fart de pertànyer a un peu.

Preferiria que el tallessin, si cal de soc-rel.

Per les nits somia amb llenços, colors i textures.

De dia intenta treure el cap per veure el cel

i s’imagina que és com la sal o com un somni,

que és dissol amb aigua i que l’aigua es torna mel.

De quant en quant busca pedres grosses

per fer perdre l’equilibri del cos del qual n’és pres.

Ara s’etziba una gran hòstia i Nepomuceno crida.

Ara s’infla, cou i s’adoloreix tot posant-se blau i vermell.

Pel carrer d’Avinyó el trauen a passejar i s’enamora d’un cos;

Francisco de Paula Juan l’obvia, ell busca pinzells.

Idealista buscant somnis, per Horta de Sant Joan,

allí hauria volgut quedar-se, tota la seva vida en zel.

Picasso anhelava ser Velázquez alguna de les seves nits,

el seu dit anhelava fugir, marxar,... escapar-se d’ell.

Fardellet de somnis contra Urà fet de cubs de Rubik,

dintre del seu calcetí buscant trencar-lo, esperant estels.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

18/03/2012 - 22:40
/*-->*/ /*-->*/
21/02/2012 - 23:33
 
12/02/2012 - 15:18
 
05/02/2012 - 14:55
  Jordi (neguitós): Merda d’instal·lació! Ahir va caure un llamp a prop de la finca i se’n va anar la llum! Joan (interrompent): Voldràs dir que se’n va anar el flux d’electricitat, no?