censurats

Vivim en una época de comunicació constant i d’intercanvi d’informació al minut i, per tant, resulta difícil, o gairebé impossible, viure la vida que es vivia fa cinquanta anys. Se pot, no dic que no, però hi ha coses a les que mos anem acostumant a poc a poc, i ara, de cop, costaria molt tornar a prescindir-ne.

Estic parlant de l’Internet. I és que Ell, avui dia, és lo que mou lo món. Mos escrivim cartes a través d’ell, llegim lo diari a través d’ell, mirem pel•lícules a través d’ell, parlem amb amics a través d’ell, aprenem coses a través d’ell, sabem què passa al món a través d’ell... no es tracta de donar-li més poder del necessari però sí que s’ha d’admetre que, actualment, és molt més que un sistema informàtic que fa la vida més fàcil. I n’ets encara més conscient que no el tens. Com tot.

Últimament, a la Xina, l’Internet està fent de les seues. Tot solet no, clar, però preferixo no criticar al culpable directament, no sigue cosa que a part de l’Internet me traguen també lo passaport. La qüestió és que no se sap per què, a mi no se m’obren les pàgines habituals del meu correu electrònic i de cerca d’informació. Ja fa temps que Facebook, Youtube i Twitter són enemics del partit i no estan disponibles a la xarxa. I mínimament, molt mínimament, la seua censura la puc entendre. Però... que també decideixin tallar l’accés a pàgines innocents i personals, sense cap influència social directa, ja em toca més la moral. Perquè, tal com deia al principi, estem acostumats a dependre de l’Internet. Jo ja no faig res a l’ordinador si no és estant connectada a l’Internet. Excepte escriure articles per al Surtdecasa i mirar fotos. I quan l’Internet no funciona, estudio, llegeixo novel•les, miro la tele o me’n vaig a passejar. Això, un dia de tant en tant, no m’importa i, de fet, acaba sent més sa i productiu. Tot i això, hi ha dies que no vull, o no puc, fer altres coses. I aquí és quan m’enfado i no entenc les polítiques del país on visc. No em dixen entrar ni al Surtdecasa!

Ah, però això sí, a les pàgines xineses no hi ha cap problema per entrar-hi. No hi ha Google, però hi ha Baidu, no hi ha Hotmail, però hi ha Foxmail, no hi ha Facebook però hi ha Xiaonei, no hi ha MSN però hi ha QQ, i no hi ha Youtube però hi ha Youku. Si és que no sé de què em queixo. Si fos xinesa i no tingués familia i amics a l’estranger amb qui necessito comunicar-me mitjançant los mateixos programes, potser seria feliç igualment. Però resulta que encara hi ha pàgines a les que tinc ganes d’accedir-hi apretant la pestanya corresponent a la barra d’eines, sense haver d’entrar primer al programa, anomenat “porta de la llibertat”, i poder llavors navegar sense censures. Evidentment, si tot va bé i lo programa en qüestió s’obre sense censures...
A vegades me confonc, i crec que lo país del futur on me diuen que visc, no és lo mateix que jo veig..