,
21/02/2012
Xina

drets, llibertats i democràcia

Parlar de drets, llibertats i democràcia a la Xina sempre ha estat, i continua sent, un tema molt delicat. Conforme van passant los anys i la globalització s’apropa a la Xina cada vegada amb més força, resulta inevitable que, de drets, de llibertats i de democràcia, se’n parli (o se n’hagi de parlar) una mica més.

 

       L’any 1989, la gran plaça Tiananmen de Beijing va ser escenari d’una gran revolta. Estudiants i intel·lectuals que no estaven d’acord amb les lleis i reformes (econòmiques i polítiques) van decidir sortir al carrer a manifestar-se. Com a futur del país, reclamaven que se’ls escoltés.

 

       Com tots sabem, aquelles manifestacions multitudinàries només van servir per escalfar la ira dels més forts i per acabar, sense miraments, amb tota aquella gent que intentava donar veu a un poble preocupat pel seu futur. Dels fets d’aquella plaça no se’n parla a la Xina. Ni se’n parla, ni se’n pot trobar informació.

 

       Sé que la comparació que estic fent és molt forta. Alguns potser pensareu que m’he passat. Però jo, sent-vos sincera, és lo primer que he pensat quan he vist les imatges dels estudiants manifestant-se als carrers de València. Afortunadament, no és l’extrem de l’exemple que acabo de descriure. I, també afortunadament, per la cobertura mediàtica que se n’ha fet, ja és en gran part incomparable. Tot i això, m’ha esgarrifat tant que lo meu cap ha viatjat a escenes més extremes.

 

       Allò era l’any 1989. A un país comunista. A un país de partit únic. A un país on se posen en dubte drets humans i llibertats. A un país desconegut, immens i incontrolable des d’aquí. A un país on pensem que, algunes coses, són “normals”.

 

       Això que ha passat aquí és a l’any 2012. És a un país democràtic. És a un país amb drets humans i llibertats escrits i indubtables. A un país conegudíssim, pròxim i petit. A un país on pensem que, algunes coses, no són normals.

 

Rectifico. A un país on pensàvem que, algunes coses, no eren normals.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

28/10/2020
Lo passat 17 de març vaig escriure un article on parlava dels m
17/03/2020
A mi m'hauria agradat no haver d'escriure aquest article.
25/02/2020
S'està dient i escrivint molt sobre el tema, i segurament aportaré ben poca cosa a través d'este article, però em sento una mica "obligada" a parlar-ne, per la relació evident que fa temps que tinc amb la Xina.
05/06/2019
'Xina Fast Forward' (Editorial: Ara Llibres) és un títol explícit per ell mateix.
04/10/2018
“Lo xinès és l'idioma del futur”; “Tu que saps xinès, segur que trobes una bona faena de seguida”; “Amb l'anglès i el xinès, se't rifaran”; “quina sort has fet, estudiant este idioma”.
17/05/2018
De Cuba en sabia molt poca cosa. A vegades, és millor anar a un lloc sabent-ne menys, i així estar més obert a noves sensacions i nous impactes. Sense expectatives tot et sorprèn més.
24/11/2017
Saps que estàs dins d'un món d'homes quan entres a una reunió i tots són homes menys tu. Quan has hagut de pensar si posar-te falda o millor pantalons.