Escriptures en perill

L’escriptura xinesa. Un tema tan ampli que fa temps que intento inspirar-m’hi per a escriure algun post, i no hi ha manera. Que si parlar de com s’escriu a l’ordinador, o a quina edat comencen a aprendre a escriure els xinesos, o quants caràcters has de saber per a poder llegir un diari... i entre reflexió i reflexió, he llegit un text en català ple de faltes d'ortografia que corria pel Facebook, i m’he il·luminat.

Tots som testimonis de com afecten, negativament, les noves tecnologies a una ortografia correcta i sense faltes. I no parlo només de les converses al Whatsapp o al Facebook entre adolescents –i no adolescents-, sinó també de les faltes que s’observen diàriament a anuncis, articles i escrits diversos que corren per la xarxa. I pel paper. No tot és culpa del llenguatge virtual, però sí que en gran part n’és un dels factors més influents. Ja sigui perquè hem de condensar allò que volem dir en poc espai, o perquè tenim pressa i “ja s’entén”, però el cas és que és un fet actual que a mi em preocupa. I ho dic jo, que sóc la primera en no posar accents ni apòstrofs al whatsapp. Per mandra.

En xinès, encara que no ho sembli, també es cometen faltes d’ortografia. No són d’accents ni de si porta “h” o no en porta, sinó que són de quants i quins traços hi ha a un caràcter. No és lo mateix “情” que “清”, ni “祖” que “租”. S’hi assemblen una barbaritat, però ni es pronuncien igual, ni tenen lo mateix significat. I com els aprens? Memoritzant, llegint i escrivint a mà. I per què és tan important escriure a mà? Senzillament, perquè a l’ordinador i al mòbil no escrius tu els caràcters, sinó que te’ls escriu la màquina. Mitjançant un sistema de fonètica llatina que s’ha creat (pinyin) per a poder escriure a un teclat, ja no cal saber com s’escriu un caràcter. Només cal saber com es pronuncia i saber-lo reconèixer visualment.

Un exemple pràctic: els caràcters 你好- “hola”- en pinyin, s’escriuen: nihao. Per a escriure-ho a un teclat només cal que escrivim “nihao” i automàticament l’ordinador ens ho transformarà a caràcters. I, per a fer-ho encara més fàcil, si només escrivim “nh”, l’ordinador, que és molt intel·ligent, ja t’escriurà  你好. D’aquesta manera, t’estalvies no només saber com s’escriuen tots els traços dels caràcters, sinó que no et cal ni saber com s’escriu en pinyin(que, això sí, també s’ha d’estudiar...).

Me’n recordo quan estudiava a la Xina, que els meus propis professors XINESOS, a vegades, no recordaven com s’escrivia un caràcter a la pissarra. La meua esperança de saber escriure xinès “perfecte” algun dia, es veia interrompuda per aquells lapsus que, per a mi, eren impensables en un professor. Avui, conscient de la dificultat de l’idioma i de la “facilitat” tecnològica que tenim a l’abast, els entenc amb empatia. Però no m’agrada. I no m’agrada, precisament, perquè veig que això també està passant en la majoria d’idiomes del món. I que està passant en aquell que més m’estimo i que tinc més a prop – abans del xinès .   

I no és excusa ser de ciències. Llegiu molt, escriviu molt i practiqueu molt l’escriptura de les llengües que parleu. I no deixeu que les noves tecnologies les malmetin i les eliminin. Que ja hi ha prou “persones” i governs que ho estan fent sense permís i sense drets.

I com que no crec que actualitzi el blog abans de l’11 de setembre, aprofito i em manifesto: visca el català i visca Catalunya lliure!