,
16/12/2011
Xina

fer-se gran (o no)

       Complir anys sempre és sinònim de reflexió. Hi ha gent que la reflexió la sap fer en positiu, i hi ha gent que té més tendència a fer-la en negatiu. Alguns ho celebren molt, d’altres ho celebren només una mica, i d’altres prefereixen que aquell dia passe sense distincions. Jo sóc de les primeres. Fer anys, de moment, continua sent motiu de celebració i una excusa per fer que un dia normal pugue tenir un toc diferent.

       A la Xina, en lo moment que naixes ja tens un any –los nou mesets a la panxa de la mare també compten-. I, per si això no fos suficient, quan passa l’any nou xinès (que sol ser pels voltants de gener i febrer) ja compta que tens l’edat que et toca aquell any. La pregunta de “quants anys tens?” , en xinès literal és “aquest any com de gran ets?”. Això significa que jo, tot i ser del desembre, ja hauria complert anys fa mesos i ara en tindria dos més dels que tinc. Quines ganes de créixer abans d’hora!

      I a part de créixer abans d’hora, també hi ha una pressió social molt més forta de la que natros tenim aquí. I si ets dona, encara més. A partir dels 27 anys, si no t’has casat ni tens parella comences a estar dins del sac “necessito trobar-la JA”. Perquè la pregunta automàtica de després de dir “tinc 27 o 28 anys” és “i encara no t’has casat?”. Si ets occidental tens un passe, però si ets xinesa, tuns pares ja fa temps que han començat a buscar-te un nòvio. I ja fa temps que estàs tenint “cites a cegues” amb nois de bona casa o ben col·locats. Una tradició que per a natros és tan antiga, allà encara es porta. (lo meu amic Jordi Tordera va escriure un molt bon article al diari Ara sobre això, doneu-li un cop d’ull!) : Mercat de bons partits

       Tot i que a la Xina això encara sigue lo pa de cada dia, no significa que no hi hagi joves solters “en edat de casar-se”. Evidentment, les excepcions confirmen la regla i, com a tot arreu, les tradicions van barrejant-se amb les tendències més modernes. Aquí també teníem matrimonis concertats i les edats t’anaven marcant la vida. Ara, és tot una mica més lliure i, per sort, la societat no t’imposa –tant- què has d’estar fent i què no. Los xinesos, a poc a poc, van rebel·lant-se i, tant si és per influència nostra com si no, van entenent que fer-se gran és un concepte més d’esperit que no de número.

       La meua reflexió, positiva, la deixo aquí. Perquè complir anys sigue un motiu de celebració. I perquè la pressió social se quede a casa i tu, en surtis.

(en honor a surtdecasa).

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

30/07/2014
La Festa del Renaixement de Tortosa ja és una Festa que s’ha consolidat plenament després de dinou anys celebrant-la. És una festa on els carrers es fan petits,  que s’omplen de gent vestida com a l’època, i de botigues engalanades.
15/07/2014
LLegeixo un article que porta com a títol “The World Cup is hurting relationships in China” (La Copa Mundial està malmetent relacions de parel
09/06/2014
Un viatge en avió de Barcelona a la Xina és molt llarg. Moltes hores, seients incòmodes, lavabos petits, menjar millorable, mal de coll, turbulències, xiquets que ploren… i l’element estrella que no pots triar: l’acompanyant.
13/03/2014
Es diu Joan Ramon Armadàs, JR per als amics, i és nascut a Sant Cugat. Ens vam conèixer una nit de festa al pub Pouchers  de Beijing.
28/02/2014
Diuen que no valores allò que tens fins que no ho perds. Jo encara ho diria d’una altra manera: no valores mai tant allò que tens fins que no ho has perdut durant un temps i, més tard, ho tornes a recuperar.
30/01/2014
Deixem enrere l’any de la serp, i comencem l’any del cavall. Un cavall que, segons diuen, ens pot portar allò que més desitgem. I a més, ens ho porta ràpid!
23/01/2014
Dimecres al matí, t’aixeques ben d’hora com qualsevol altre dia entre setmana, et prepares un cafè, obres l’ordinador i PAM, la gran descoberta: “L’elit del règim xinès oculta empreses e