Jump to navigation
La Festa del Renaixement de Tortosa ja és una Festa que s’ha consolidat plenament després de dinou anys celebrant-la. És una festa on els carrers es fan petits, que s’omplen de gent vestida com a l’època, i de botigues engalanades. Una festa que, a més, comença a ser famosa més enllà del nostre territori. I això és bonic i motiu d’orgull per als tortosins.
L’anunci de la Festa ja surt a TV3, en català i castellà, amb subtítols en anglès. Això ens porta a pensar que, a dia d’avui, quan una festa es consolida ja s’ha de pensar més enllà. Es converteix en un reclam turístic més.
Què passa quan ve gent estrangera a les festes populars, com la del Renaixement? Qui més qui menys, la gran majoria de tortosins (o rodalies) ha portat algun amic estranger a viure en plena efervescència aquesta festa. Ens agrada que vegin l’ambient de carrer, que vegin les vestimentes, els espectacles… que beguin joconut i que provin les baldanes. La gent sol xalar molt, i molts fins i tot repeteixen. “Tornen quan vulguen!” els diem quan els acomiadem.
Jo aquest any he portat a dos amics xinesos. No sabien res de Tortosa, ni de les Terres de l’Ebre, ni de la Festa del Renaixement. Van venir sense preparació prèvia i es van trobar una ciutat d’espectacles, de color i d’esplendor (com diu l’eslogan). Després dels primers minuts de sorpresa, van decidir-se a treure el mòbil. Però no sabien si podien fer fotos a la gent, o si s’enfadarien. Donat lo permís, ja no van parar de fer-ne. No entenien la meitat dels espectacles on parlaven i feien bromes; tampoc entenien per què hi havia gent vestida de rica i gent més de poble: “és sinònim del seu estatus social?” Em preguntaven.
Van conèixer una festa típica d’una ciutat petita; una ciutat que és incomparable a Barcelona, i que no surt als top 10 de les seues guies turístiques. Les festes tradicionals no surten a les guies, a menys que ja s’hagin fet famoses a aquell país. Tinc amics xinesos que han estat a l’OktoberFest de Múnic, als Carnavals de Venècia, als San Fermines i …. A la Tomatina (¡!!??!).
La Tomatina és una d’aquelles festes que està per fora dels meus límits de comprensió. No hi he anat mai, ni hi aniré. Però hi ha xinesos que li han trobat la gràcia. Tant, que a Beijing ja han fet una rèplica: LA TOMATINA
En resum: Festes tradicionals com a reclam turístic? Sí
Que es converteixin en una festa massificada i que obligui als autòctons a marxar? No
Que la gent estrangera conegui les festes tradicionals de la nostra terra és positiu. L’ensenyem, ens hi recreem, i ens fan sentir orgullosos del que tenim.
Ara bé, com diria Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries: “Vinguen quan vulguen, però no vinguen tots alhora!”.
Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!
