,
26/09/2012
Xina

Independència?

 

La paraula independència, tan sentida i debatuda últimament a casa nostra, no se sol pronunciar gaire lliurement a la Xina. Que la Xina és un país comunista, unitari i poc democràtic és un fet que no cal posar en qüestió. Parlar de territoris independentistes dins del país és, per posar un exemple, tan greu i arriscat com criticar al gran Mao.

 

       Parlant amb un xinès, se’m va ocórrer aprofitar l’ocasió per a preguntar-li què en pensava de la manifestació de l’11 de setembre i del reclam independentista que s’està vivint a Catalunya. I, amb una rapidesa impressionant, va recórrer a una metàfora molt curiosa: “És com si jo ara tingués tres fills, i un d’ells em digués que ja no vol que jo sigue sun pare. No pot ser. És antinatural. Jo sempre seré sun pare”.

 

Aprofitant l’avinentesa, li ho vaig fer comparar amb les regions del Tibet i Xinjiang, dos zones que ja fa molts anys representen “una llaga” per al govern central, ja que sempre que poden –que no és fàcil- manifesten la seua voluntat independentista. “Tenen una llengua i cultura diferents, i entenc que puguen no sentir-se xinesos. A mi, com a ciutadà, m’és igual si s’independentitzen o no ... però si jo fos el president, no ho permetria. Són de Xina, ens pertanyen.” Paraules textuals d’un xinès que va emigrar fa més de deu anys i que acaba de sol·licitar la nacionalitat espanyola. Molt patriòtic, sí senyor.

 

Alhora, navegant per alguns fòrums de la xarxa, he detectat que, per a molts xinesos, la preocupació més gran en cas que Catalunya s’independitzés d’Espanya és, ni més ni menys, si els partits Barça-Real Madrid continuarien celebrant-se...

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

30/07/2014
La Festa del Renaixement de Tortosa ja és una Festa que s’ha consolidat plenament després de dinou anys celebrant-la. És una festa on els carrers es fan petits,  que s’omplen de gent vestida com a l’època, i de botigues engalanades.
15/07/2014
LLegeixo un article que porta com a títol “The World Cup is hurting relationships in China” (La Copa Mundial està malmetent relacions de parel
09/06/2014
Un viatge en avió de Barcelona a la Xina és molt llarg. Moltes hores, seients incòmodes, lavabos petits, menjar millorable, mal de coll, turbulències, xiquets que ploren… i l’element estrella que no pots triar: l’acompanyant.
13/03/2014
Es diu Joan Ramon Armadàs, JR per als amics, i és nascut a Sant Cugat. Ens vam conèixer una nit de festa al pub Pouchers  de Beijing.
28/02/2014
Diuen que no valores allò que tens fins que no ho perds. Jo encara ho diria d’una altra manera: no valores mai tant allò que tens fins que no ho has perdut durant un temps i, més tard, ho tornes a recuperar.
30/01/2014
Deixem enrere l’any de la serp, i comencem l’any del cavall. Un cavall que, segons diuen, ens pot portar allò que més desitgem. I a més, ens ho porta ràpid!
23/01/2014
Dimecres al matí, t’aixeques ben d’hora com qualsevol altre dia entre setmana, et prepares un cafè, obres l’ordinador i PAM, la gran descoberta: “L’elit del règim xinès oculta empreses e