,
13/03/2014 - 00:00
Xina

La Flor de la Prunera

Es diu Joan Ramon Armadàs, JR per als amics, i és nascut a Sant Cugat. Ens vam conèixer una nit de festa al pub Pouchers  de Beijing. Una Beijing menys contaminada que la d’avui, amb restes de la ressaca dels Jocs Olímpics i amb més o menys la mateixa superpoblació que ara. En JR i jo formem part d’aquest grup de “catalans sinòfils” que comparteix emocions, anècdotes i històries xineses amb la gent que l’envolta. Un grup que, tot i ser cada cop més gran, encara és prou petit per afirmar que “més o menys, ens coneixem tots”.

Amb en JR també tenim en comú un retorn a Catalunya bastant recent. “A la Xina es viu molt bé, però a Catalunya s’hi viu millor”. Això són paraules meues, però em permeto la llicència d’afirmar que ell també les diria. No obstant, tot i haver tornat –permanentment o no, això no se sap mai- ni ell ni jo perdríem per res del món aquest vincle que ens uneix a un país que ens ha acollit durant més temps del que prevèiem.

El dissabte 29 de març, en JR vindrà a Tortosa a fer-nos una visita. No ve de turisme –només- sinó que ve a presentar-nos una de les seues novel·les. Perquè en JR a banda d’un enamorat de la Xina, també és periodista i escriptor. Escriptor que ja porta dues novel·les publicades, i una que està a punt de sortir del forn.  

La Flor de la Prunera és el títol del llibre que l'autor ha escollit per a presentar-nos a Tortosa. És una novel·la que tracta d’un noi que, empès per la curiositat de conèixer personalment l’origen de la seua germana adoptada, decideix marxar a la Xina a viure una nova experiència i posar-li una mica d’emoció a la seua vida, massa rutinària per al seu gust. No us menteixo si us dic que és una de les novel·les que més ràpid m’he llegit i que més somriures m’han provocat des de feia temps. I no ho dic ni perquè en JR sigui amic meu, ni perquè vull que vingueu a la presentació del llibre. On, per cert, jo també hi tindré un petit, petitet, paper introductori.

La Flor de la Prunera: una novel·la que t’endinsa a la Xina més profunda, a un poblet on pràcticament no hi ha estrangers i on, les casualitats de la vida o els capritxos del destí, faran que el seu protagonista hi visqui experiències intenses i inoblidables.

Si voleu saber més cosetes sobre la novel·la, sobre les adopcions i orfenats xinesos, o sobre les anècdotes o històries viscudes per l’autor durant els seus anys a la Xina, teniu una cita a Tortosa, la tarda del 29 de març.

Lloc: Llibreria la 2 de Viladrich.

Hora: 19.30h

不见不散!(Bújiànbúsàn; See you there!)

 

Per a conèixer una mica més l’autor, us recomano:

El Web Personal de Joan Ramon Armadàs

Entrevista al 3/24: La descoberta de l'origen dels adoptats

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

25/03/2011 - 11:33
17/03/2011 - 00:00
Des de fa una setmana que visc entre una barreja de tristesa, tensió i autoconvenciment, que són difícils de descriure.
09/03/2011 - 00:00
Quan tornes al teu país i te sorprén que els cotxes paren al pas de zebra, vol dir que ja portes uns quants anys a la Xina.
04/03/2011 - 00:00
A mi m’agraden los divendres. Sortir del llit un divendres me costa menys que qualsevol altre dia de la setmana, m’atreviria a dir que fins i tot menys que un dissabte. Me sona lo despertador i m’aixeco.
02/03/2011 - 00:00
La Xina és tot un món. És cultura, és art, és gastronomia, és gent, és música, és paisatge, és color, és llengua, és turisme, és civilització, és poble, és ciutat, és tradició, és modernitat.