Jump to navigation
La Xina és tot un món. És cultura, és art, és gastronomia, és gent, és música, és paisatge, és color, és llengua, és turisme, és civilització, és poble, és ciutat, és tradició, és modernitat. Ara visc aquí, concretament, a la ciutat de Nanjing. Una ciutat mitjana que creix a ritmes accelerats. Té metro, centres comercials, gratacels i hotels de cinc estrelles. Però també té parcs, carrers estrets, merceries i bars per a jugar a cartes. La meua casa, aquí, lo meu cap allà. La meua casa, allà, lo meu cap aquí. Aquest blog me permet ordenar idees. Canvio Xina per Terres de l’Ebre i torno a començar. Les terres de l’Ebre són tot un món. cultura, art, gastronomia, gent, música, paisatge, color, llengua, turisme, civilització, poble, ciutat, tradició i modernitat. Potser és per això que m’agrada viure aquí. Ara, “com a casa, a cap puesto”, diuen. Tota la raó. Quan torno a casa, sempre ho dic.
Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!
