,
18/09/2012
Xina

Les illes de la discòrdia

 

Tenir poder sobre un territori sempre ha sigut motiu de disputa, de controvèrsia i, fins i tot, de guerra. Des de fa ja molts anys, tenim a dos grans potències mundials –Xina i Japó- barallant-se per uns trossets de terra al mig del mar. Unes extensions de terra que, històricament, han passat per mans nortamericanes, japoneses, xineses i taiwaneses i que, a hores d’ara, encara no està clar a qui de totes pertanyen. Una història que recorda, sense fer cap gran esforç, a la de la famosa illa Perejil.

La Xina i el Japó, tot i ser veïns, mai no han sigut grans amics. Tot i tenir lligams històrics i culturals, han viscut molts conflictes i continuen sent dos grans països confrontats que, any rere any, es busquen mútuament les pessigolles per a veure qui dels dos guanya i es venja de fets passats. La batalla per a quedar-se amb les estratègiques illes Diaoyu per als xinesos o Senkaku per als japonesos, fa molts anys que va, i tot apunta que ara tampoc no s’acabarà. A menys que, com s’ha començat a sentir, es declari la guerra.

Com és possible que, a hores d’ara, es pugui arribar a plantejar una guerra simplement per a tenir poder sobre un arxipèlag on no hi viu ningú? Tan difícil resulta dialogar, arribar a acords equilibrats i deixar, de tant en tant, de pensar només en venjança, rancúnia i poder?

Ah, que diuen que l’illa té petroli... Llavors, vale. Sortim al carrer, cremem banderes, fem boicot als japonesos i arribem on s’hagi d’arribar per a demostrar que les illes són nostres i de ningú més.

 

Pd. La foto de l’esquerra és la imatge que apareix actualment a la pàgina Baidu, la versió xinesa del cercador Google. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

09/01/2014
  M’acabo de canviar de pis. Any nou, vida nova. Si faig una sinècdoque amb el pis com a vida, ja puc dir que he fet cas del refrany.
07/10/2013
“Hola tiets (forma carinyosa amb què els xinesos s’adrecen a les persones adultes amb qui hi ha o hi pot haver certa confiança.), sóc la xicota del Xiao Wang. Ens volem casar d’aquí a poc temps”.
27/08/2013
L’escriptura xinesa. Un tema tan ampli que fa temps que intento inspirar-m’hi per a escriure algun post, i no hi ha manera.
05/07/2013
Mai he sigut una gran experta en les noves tecnologies, ni tampoc he tingut mai les últimes versions dels aparells tecnològics que van sortint al mercat. Al contrari.
30/04/2013
  Demà és el Dia Internacional dels Treballadors.  
16/03/2013