,
18/09/2012
Xina

Les illes de la discòrdia

 

Tenir poder sobre un territori sempre ha sigut motiu de disputa, de controvèrsia i, fins i tot, de guerra. Des de fa ja molts anys, tenim a dos grans potències mundials –Xina i Japó- barallant-se per uns trossets de terra al mig del mar. Unes extensions de terra que, històricament, han passat per mans nortamericanes, japoneses, xineses i taiwaneses i que, a hores d’ara, encara no està clar a qui de totes pertanyen. Una història que recorda, sense fer cap gran esforç, a la de la famosa illa Perejil.

La Xina i el Japó, tot i ser veïns, mai no han sigut grans amics. Tot i tenir lligams històrics i culturals, han viscut molts conflictes i continuen sent dos grans països confrontats que, any rere any, es busquen mútuament les pessigolles per a veure qui dels dos guanya i es venja de fets passats. La batalla per a quedar-se amb les estratègiques illes Diaoyu per als xinesos o Senkaku per als japonesos, fa molts anys que va, i tot apunta que ara tampoc no s’acabarà. A menys que, com s’ha començat a sentir, es declari la guerra.

Com és possible que, a hores d’ara, es pugui arribar a plantejar una guerra simplement per a tenir poder sobre un arxipèlag on no hi viu ningú? Tan difícil resulta dialogar, arribar a acords equilibrats i deixar, de tant en tant, de pensar només en venjança, rancúnia i poder?

Ah, que diuen que l’illa té petroli... Llavors, vale. Sortim al carrer, cremem banderes, fem boicot als japonesos i arribem on s’hagi d’arribar per a demostrar que les illes són nostres i de ningú més.

 

Pd. La foto de l’esquerra és la imatge que apareix actualment a la pàgina Baidu, la versió xinesa del cercador Google. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

30/07/2014
La Festa del Renaixement de Tortosa ja és una Festa que s’ha consolidat plenament després de dinou anys celebrant-la. És una festa on els carrers es fan petits,  que s’omplen de gent vestida com a l’època, i de botigues engalanades.
15/07/2014
LLegeixo un article que porta com a títol “The World Cup is hurting relationships in China” (La Copa Mundial està malmetent relacions de parel
09/06/2014
Un viatge en avió de Barcelona a la Xina és molt llarg. Moltes hores, seients incòmodes, lavabos petits, menjar millorable, mal de coll, turbulències, xiquets que ploren… i l’element estrella que no pots triar: l’acompanyant.
13/03/2014
Es diu Joan Ramon Armadàs, JR per als amics, i és nascut a Sant Cugat. Ens vam conèixer una nit de festa al pub Pouchers  de Beijing.
28/02/2014
Diuen que no valores allò que tens fins que no ho perds. Jo encara ho diria d’una altra manera: no valores mai tant allò que tens fins que no ho has perdut durant un temps i, més tard, ho tornes a recuperar.
30/01/2014
Deixem enrere l’any de la serp, i comencem l’any del cavall. Un cavall que, segons diuen, ens pot portar allò que més desitgem. I a més, ens ho porta ràpid!
23/01/2014
Dimecres al matí, t’aixeques ben d’hora com qualsevol altre dia entre setmana, et prepares un cafè, obres l’ordinador i PAM, la gran descoberta: “L’elit del règim xinès oculta empreses e