,
18/09/2012 - 00:00
Xina

Les illes de la discòrdia

 

Tenir poder sobre un territori sempre ha sigut motiu de disputa, de controvèrsia i, fins i tot, de guerra. Des de fa ja molts anys, tenim a dos grans potències mundials –Xina i Japó- barallant-se per uns trossets de terra al mig del mar. Unes extensions de terra que, històricament, han passat per mans nortamericanes, japoneses, xineses i taiwaneses i que, a hores d’ara, encara no està clar a qui de totes pertanyen. Una història que recorda, sense fer cap gran esforç, a la de la famosa illa Perejil.

La Xina i el Japó, tot i ser veïns, mai no han sigut grans amics. Tot i tenir lligams històrics i culturals, han viscut molts conflictes i continuen sent dos grans països confrontats que, any rere any, es busquen mútuament les pessigolles per a veure qui dels dos guanya i es venja de fets passats. La batalla per a quedar-se amb les estratègiques illes Diaoyu per als xinesos o Senkaku per als japonesos, fa molts anys que va, i tot apunta que ara tampoc no s’acabarà. A menys que, com s’ha començat a sentir, es declari la guerra.

Com és possible que, a hores d’ara, es pugui arribar a plantejar una guerra simplement per a tenir poder sobre un arxipèlag on no hi viu ningú? Tan difícil resulta dialogar, arribar a acords equilibrats i deixar, de tant en tant, de pensar només en venjança, rancúnia i poder?

Ah, que diuen que l’illa té petroli... Llavors, vale. Sortim al carrer, cremem banderes, fem boicot als japonesos i arribem on s’hagi d’arribar per a demostrar que les illes són nostres i de ningú més.

 

Pd. La foto de l’esquerra és la imatge que apareix actualment a la pàgina Baidu, la versió xinesa del cercador Google. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

25/03/2011 - 11:33
17/03/2011 - 00:00
Des de fa una setmana que visc entre una barreja de tristesa, tensió i autoconvenciment, que són difícils de descriure.
09/03/2011 - 00:00
Quan tornes al teu país i te sorprén que els cotxes paren al pas de zebra, vol dir que ja portes uns quants anys a la Xina.
04/03/2011 - 00:00
A mi m’agraden los divendres. Sortir del llit un divendres me costa menys que qualsevol altre dia de la setmana, m’atreviria a dir que fins i tot menys que un dissabte. Me sona lo despertador i m’aixeco.
02/03/2011 - 00:00
La Xina és tot un món. És cultura, és art, és gastronomia, és gent, és música, és paisatge, és color, és llengua, és turisme, és civilització, és poble, és ciutat, és tradició, és modernitat.