,
12/01/2013
Xina

Let's go shopping

 

Confesso que sóc amant de les rebaixes. Quan una jaqueta porta un 29,95€ en color roig, just a baix d’un 49,95€ tatxat, la meua ment veu una jaqueta barata. Quan de barata no té un pèl, tenint en compte que d’aquí tres setmanes valdrà 9,95€ i els propietaris de la marca en continuaran traient benefici...

Jo sóc d’aquelles persones que només va a comprar quan són rebaixes. Però no d’aquelles que van durant l’any a emprovar-se roba i, enamorats d’una prenda en concret, s’esperen a les rebaixes per a comprar-se-la. No, no. Això d’anar de botiga en botiga emprovant-me roba sense comprar res... no ho sé fer. Jo quan entro a un emprovador d’una botiga, he de sortir amb algo. Encara que sigui un mocador.

       I crec que aquesta vena consumista que tinc, me l’ha desenvolupat la Xina. I em preguntareu: “també hi ha rebaixes allà?”. No, com a concepte “rebaixes de temporada”, no n’hi ha. Hi ha rebaixes tot l’any. No ho posa a cap normativa de consum, sinó que allà cada botiguer o centre comercial se crea les seues pròpies normes –cosa que podríem extrapolar a gairebé totes les àrees del país, ehem ehem.-. I què vol dir això? Que durant tot l’any tens botigues amb descomptes del 10%, del 20%, del 50% o del 80%. Fantàstic. I si vas amb la mentalitat de l’euro i no del renminbi (o yuan xinès), és encara més fantàstic. I si és una botiga de barri on, a banda del descompte anunciat, també pots fer-te amiga de la dependenta i regatejar... és ja l'hòstia. Acabes comprant-te un vestit que trobaves horrorós a l’aparador, només perquè dels 300 RMB (uns 35€) te l’han rebaixat a 55 RMB (uns 6€). Com li dius que no?

       I avui he pensat amb tot això perquè he tingut la brillant idea d'anar de rebaixes. I, caminant per la zona comercial de Tortosa, he vist molts xinesos passejant i comprant. Una de dos, o jo vaig poc de compres i no m'hi havia fixat, o els xinesos que viuen per les Terres de l'Ebre comencen a tenir més poder adquisitiu per a fer negoci als establiments locals. Un canvi que a Barcelona ja s'ha vist, però que aquí encara és molt poc visible. 

La meua aventura a les rebaixes s'ha acabat amb bosses plenes de roba que no era prioritària i amb un total de diners gastat que, si penso en tot allò que podria haver-me comprat amb el seu equivalent a RMB, m’esgarrifo, m’enfado i em prohibeixo tornar a anar de rebaixes.

Crec que m’esperaré al meu pròxim viatge a la Xina per a anar de shopping. Però ei, si vatros encara no heu anat de rebaixes, aneu-hi! Dins les botigues la calefacció està al punt perfecte per a no patir fred, i perquè t’acabes comprant roba de la nova temporada, ben primaveral i, evidentment, no rebaixada. A més, diuen que anant de compres cremes unes 250 calories. Ara que venim de les fartaneres de Nadal, és perfecte! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

13/01/2017
La Xina. Aquell país enorme, ple de xinesos, extremadament contaminat i fabricant de la majoria de joguines, peces, roba i utensilis diversos que tenim al nostre abast.
23/11/2016
Pip-pip! pip-pip! Sona un missatge al mòbil. És dijous la tarda, ja és fosc. "Tenim una traducció, s'ha d'entregar dilluns a primera hora. És urgent". C-o-m-S-e-m-p-r-e. Pactem tarifa i accepto.
26/10/2016
  A la meua generació, ens ha tocat viure una situació de supervivència professional.
26/01/2016
 Avui cuinarem menjar xinès!
520
20/05/2015
Si una cosa tenen els xinesos és que són més nyonyes que ningú. Ni idea de quin és l’origen d’aquesta “nyonyeria”, però la qüestió és que hi és i crec que no existeix, a curt termini, la possibilitat que es debiliti.
23/02/2015
Existeix una creença molt estesa que diu que els xinesos treballen moltes hores i que no descansen mai. Sóc una ferma recolzadora de la tan generalitzada creença. És així, els xinesos treballen moltes hores i descansen poc.
02/10/2014
Últimament la paraula democràcia s’està sentint més de lo habitual. Semblava que ja la teníem superada i que ja estàvem vivint democràticament a la majoria de països desenvolupats del món. Però és evident que no és així.