,
12/01/2013
Xina

Let's go shopping

 

Confesso que sóc amant de les rebaixes. Quan una jaqueta porta un 29,95€ en color roig, just a baix d’un 49,95€ tatxat, la meua ment veu una jaqueta barata. Quan de barata no té un pèl, tenint en compte que d’aquí tres setmanes valdrà 9,95€ i els propietaris de la marca en continuaran traient benefici...

Jo sóc d’aquelles persones que només va a comprar quan són rebaixes. Però no d’aquelles que van durant l’any a emprovar-se roba i, enamorats d’una prenda en concret, s’esperen a les rebaixes per a comprar-se-la. No, no. Això d’anar de botiga en botiga emprovant-me roba sense comprar res... no ho sé fer. Jo quan entro a un emprovador d’una botiga, he de sortir amb algo. Encara que sigui un mocador.

       I crec que aquesta vena consumista que tinc, me l’ha desenvolupat la Xina. I em preguntareu: “també hi ha rebaixes allà?”. No, com a concepte “rebaixes de temporada”, no n’hi ha. Hi ha rebaixes tot l’any. No ho posa a cap normativa de consum, sinó que allà cada botiguer o centre comercial se crea les seues pròpies normes –cosa que podríem extrapolar a gairebé totes les àrees del país, ehem ehem.-. I què vol dir això? Que durant tot l’any tens botigues amb descomptes del 10%, del 20%, del 50% o del 80%. Fantàstic. I si vas amb la mentalitat de l’euro i no del renminbi (o yuan xinès), és encara més fantàstic. I si és una botiga de barri on, a banda del descompte anunciat, també pots fer-te amiga de la dependenta i regatejar... és ja l'hòstia. Acabes comprant-te un vestit que trobaves horrorós a l’aparador, només perquè dels 300 RMB (uns 35€) te l’han rebaixat a 55 RMB (uns 6€). Com li dius que no?

       I avui he pensat amb tot això perquè he tingut la brillant idea d'anar de rebaixes. I, caminant per la zona comercial de Tortosa, he vist molts xinesos passejant i comprant. Una de dos, o jo vaig poc de compres i no m'hi havia fixat, o els xinesos que viuen per les Terres de l'Ebre comencen a tenir més poder adquisitiu per a fer negoci als establiments locals. Un canvi que a Barcelona ja s'ha vist, però que aquí encara és molt poc visible. 

La meua aventura a les rebaixes s'ha acabat amb bosses plenes de roba que no era prioritària i amb un total de diners gastat que, si penso en tot allò que podria haver-me comprat amb el seu equivalent a RMB, m’esgarrifo, m’enfado i em prohibeixo tornar a anar de rebaixes.

Crec que m’esperaré al meu pròxim viatge a la Xina per a anar de shopping. Però ei, si vatros encara no heu anat de rebaixes, aneu-hi! Dins les botigues la calefacció està al punt perfecte per a no patir fred, i perquè t’acabes comprant roba de la nova temporada, ben primaveral i, evidentment, no rebaixada. A més, diuen que anant de compres cremes unes 250 calories. Ara que venim de les fartaneres de Nadal, és perfecte! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

30/07/2014
La Festa del Renaixement de Tortosa ja és una Festa que s’ha consolidat plenament després de dinou anys celebrant-la. És una festa on els carrers es fan petits,  que s’omplen de gent vestida com a l’època, i de botigues engalanades.
15/07/2014
LLegeixo un article que porta com a títol “The World Cup is hurting relationships in China” (La Copa Mundial està malmetent relacions de parel
09/06/2014
Un viatge en avió de Barcelona a la Xina és molt llarg. Moltes hores, seients incòmodes, lavabos petits, menjar millorable, mal de coll, turbulències, xiquets que ploren… i l’element estrella que no pots triar: l’acompanyant.
13/03/2014
Es diu Joan Ramon Armadàs, JR per als amics, i és nascut a Sant Cugat. Ens vam conèixer una nit de festa al pub Pouchers  de Beijing.
28/02/2014
Diuen que no valores allò que tens fins que no ho perds. Jo encara ho diria d’una altra manera: no valores mai tant allò que tens fins que no ho has perdut durant un temps i, més tard, ho tornes a recuperar.
30/01/2014
Deixem enrere l’any de la serp, i comencem l’any del cavall. Un cavall que, segons diuen, ens pot portar allò que més desitgem. I a més, ens ho porta ràpid!
23/01/2014
Dimecres al matí, t’aixeques ben d’hora com qualsevol altre dia entre setmana, et prepares un cafè, obres l’ordinador i PAM, la gran descoberta: “L’elit del règim xinès oculta empreses e