,
12/01/2013
Xina

Let's go shopping

 

Confesso que sóc amant de les rebaixes. Quan una jaqueta porta un 29,95€ en color roig, just a baix d’un 49,95€ tatxat, la meua ment veu una jaqueta barata. Quan de barata no té un pèl, tenint en compte que d’aquí tres setmanes valdrà 9,95€ i els propietaris de la marca en continuaran traient benefici...

Jo sóc d’aquelles persones que només va a comprar quan són rebaixes. Però no d’aquelles que van durant l’any a emprovar-se roba i, enamorats d’una prenda en concret, s’esperen a les rebaixes per a comprar-se-la. No, no. Això d’anar de botiga en botiga emprovant-me roba sense comprar res... no ho sé fer. Jo quan entro a un emprovador d’una botiga, he de sortir amb algo. Encara que sigui un mocador.

       I crec que aquesta vena consumista que tinc, me l’ha desenvolupat la Xina. I em preguntareu: “també hi ha rebaixes allà?”. No, com a concepte “rebaixes de temporada”, no n’hi ha. Hi ha rebaixes tot l’any. No ho posa a cap normativa de consum, sinó que allà cada botiguer o centre comercial se crea les seues pròpies normes –cosa que podríem extrapolar a gairebé totes les àrees del país, ehem ehem.-. I què vol dir això? Que durant tot l’any tens botigues amb descomptes del 10%, del 20%, del 50% o del 80%. Fantàstic. I si vas amb la mentalitat de l’euro i no del renminbi (o yuan xinès), és encara més fantàstic. I si és una botiga de barri on, a banda del descompte anunciat, també pots fer-te amiga de la dependenta i regatejar... és ja l'hòstia. Acabes comprant-te un vestit que trobaves horrorós a l’aparador, només perquè dels 300 RMB (uns 35€) te l’han rebaixat a 55 RMB (uns 6€). Com li dius que no?

       I avui he pensat amb tot això perquè he tingut la brillant idea d'anar de rebaixes. I, caminant per la zona comercial de Tortosa, he vist molts xinesos passejant i comprant. Una de dos, o jo vaig poc de compres i no m'hi havia fixat, o els xinesos que viuen per les Terres de l'Ebre comencen a tenir més poder adquisitiu per a fer negoci als establiments locals. Un canvi que a Barcelona ja s'ha vist, però que aquí encara és molt poc visible. 

La meua aventura a les rebaixes s'ha acabat amb bosses plenes de roba que no era prioritària i amb un total de diners gastat que, si penso en tot allò que podria haver-me comprat amb el seu equivalent a RMB, m’esgarrifo, m’enfado i em prohibeixo tornar a anar de rebaixes.

Crec que m’esperaré al meu pròxim viatge a la Xina per a anar de shopping. Però ei, si vatros encara no heu anat de rebaixes, aneu-hi! Dins les botigues la calefacció està al punt perfecte per a no patir fred, i perquè t’acabes comprant roba de la nova temporada, ben primaveral i, evidentment, no rebaixada. A més, diuen que anant de compres cremes unes 250 calories. Ara que venim de les fartaneres de Nadal, és perfecte! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

17/03/2011
Des de fa una setmana que visc entre una barreja de tristesa, tensió i autoconvenciment, que són difícils de descriure.
09/03/2011
Quan tornes al teu país i te sorprén que els cotxes paren al pas de zebra, vol dir que ja portes uns quants anys a la Xina.
04/03/2011
A mi m’agraden los divendres. Sortir del llit un divendres me costa menys que qualsevol altre dia de la setmana, m’atreviria a dir que fins i tot menys que un dissabte. Me sona lo despertador i m’aixeco.
02/03/2011
La Xina és tot un món. És cultura, és art, és gastronomia, és gent, és música, és paisatge, és color, és llengua, és turisme, és civilització, és poble, és ciutat, és tradició, és modernitat.