,
12/11/2011
Xina

poder i no voler; voler i no poder

Avui he exercit lo meu vot com a ciutadana resident a l’estranger. Lo procés ha sigut complicat per motius burocràtics però, finalment, possible.

      Després de viure durant més de cinc anys a la Xina, la perspectiva de moltes coses m’ha anat canviant. I la perspectiva democràtica, inevitablement, també.

 

Parlar de democràcia a la Xina no és fàcil, ni tampoc molt quotidià. La gent que hi viu, ha vist un canvi progressiu en les seues vides, on un creixement econòmic i de qualitat de vida han anat tapant i ignorant possibles pensaments de canvi o de llibertat política. Tenir menjar per viure, casa on dormir i roba per tapar-se, s’ha convertit en lo més essencial per a les famílies xineses. Si això ja ho tens, no demanes més, perquè potser ho acabaràs perdent tot.

 

       No tinc cap voluntat de rentar lo cervell a ningú, només faltaria! S’aproximen eleccions, i de propaganda política ja en mengem prou. Només vull fer, personalment, una reflexió. Jo ja he votat i no m’ha sigut fàcil l’elecció. Però una cosa que sí que tenia clara, era que havia de fer-ho. No sé fins a quin punt pot servir votar a un partit o a un altre, i tampoc sé si totes les promeses, crítiques i debats, servixen per a alguna cosa. Però jo, en una petita part de mi, penso que tenir un ventall de persones que, teòricament, volen millorar la situació actual, és bo.

 

       Ningú està content amb allò que té. Aquí mos barallem perquè la dreta o l’esquerra estigue al poder -un bipartidisme que fa ràbia i que no agrada a ningú-, però almenys tenim l’opció de triar-ne alguna. O no triar-ne cap. A la Xina, només hi ha un color, i per tant, ningú es baralla amb ningú. Més que res, perquè no es pot.

Jo no vaig viure cap dictadura, però un dia un xinès de la meua edat me va dir: “quina sort que teniu vatros, que podeu votar!”. A partir d’aquell dia, jo l’hi dono un valor diferent.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

30/07/2014
La Festa del Renaixement de Tortosa ja és una Festa que s’ha consolidat plenament després de dinou anys celebrant-la. És una festa on els carrers es fan petits,  que s’omplen de gent vestida com a l’època, i de botigues engalanades.
15/07/2014
LLegeixo un article que porta com a títol “The World Cup is hurting relationships in China” (La Copa Mundial està malmetent relacions de parel
09/06/2014
Un viatge en avió de Barcelona a la Xina és molt llarg. Moltes hores, seients incòmodes, lavabos petits, menjar millorable, mal de coll, turbulències, xiquets que ploren… i l’element estrella que no pots triar: l’acompanyant.
13/03/2014
Es diu Joan Ramon Armadàs, JR per als amics, i és nascut a Sant Cugat. Ens vam conèixer una nit de festa al pub Pouchers  de Beijing.
28/02/2014
Diuen que no valores allò que tens fins que no ho perds. Jo encara ho diria d’una altra manera: no valores mai tant allò que tens fins que no ho has perdut durant un temps i, més tard, ho tornes a recuperar.
30/01/2014
Deixem enrere l’any de la serp, i comencem l’any del cavall. Un cavall que, segons diuen, ens pot portar allò que més desitgem. I a més, ens ho porta ràpid!
23/01/2014
Dimecres al matí, t’aixeques ben d’hora com qualsevol altre dia entre setmana, et prepares un cafè, obres l’ordinador i PAM, la gran descoberta: “L’elit del règim xinès oculta empreses e