,
30/11/2012
Xina

Què beuen els xinesos, avui?

 

Que els xinesos beuen te, no seria una gran aportació per part meua. Efectivament, a la Xina es beu molt de te. Però, a part de te, què més es beu a la Xina?

       Per a començar, la cultura del te no és equivalent a la nostra cultura del cafè. Els xinesos beuen te durant tot el dia. Van amunt i avall amb les seues botelletes que mantenen la temperatura de l’aigua, i on hi posen les fulles del te que més els agradi. No tots els tes són excitants, i per a ells, beure te equival a la nostra aigua mineral. Quan vas a un restaurant a la Xina, et serveixen sempre te, tant si el demanes com si no –gratis, normalment-. De vegades, fins i tot no és ni te, és només aigua calenta –o molt calenta-, i és que a la Xina NINGÚ beu aigua de l’aixeta, sinó que prèviament s’ha de bullir. Un cop bullida, no s’esperen a què es refredi per a beure-la. De fet, els agrada més calenta i la consideren més saludable. Tant a l’hivern com a l’estiu.

       Entre les begudes no alcohòliques tradicionals, només tindríem el te. L’aparició de l’aigua mineral embotellada, les coca-coles, fantes, batuts, etc. ha anat arribant paral·lelament a l’apertura cap als països occidentals. Ara, avui en dia, la varietat de refrescos que tenen és abismal, perquè no només han importat de l’estranger, sinó que ells mateixos han creat i recreat infinitat de gustos i barreges.

       Si entrem en el camp de les begudes alcohòliques, la més tradicional i característica és el baijiu (白酒) o, literalment, alcohol blanc. Seria el nostre equivalent a l’aiguardent, potser fins i tot més fort i contundent. No l’hem de confondre amb el sake japonès ja que, comparativament, el sake és bastant més suau i mil vegades més bevible que el baijiu (per a gustos, colors). Els xinesos beuen baijiu sempre que volen celebrar alguna cosa, i també per a emborratxar-se sense mesura. Molt important saber triar un baijiu caríssim. Com més car sigui el baijiu, més podrem fardar davant dels amics i companys. Important també: el baijiu es beu, si és possible, a “Sant Hilari” i brindant. No pots anar-te’l bevent glopet a glopet i de forma autònoma. Els gots on se serveix el baijiu normalment són petits, gràcies a déu.

       I per a acabar, no puc deixar-me el vi i la cervesa. De cervesa xinesa fabricada a la Xina n’hi ha de bastantes marques diferents. Les botelles són de 50 cl i d’una graduació al voltant dels 4-5º. Atenció: si no dius que la vols 冰的 (bing de) 'freda', te la serviran a temperatura ambient. Pel que fa al vi, cal dir que la cultura del vi com aquí l’entenem, s’està introduïnt lentament, però va quallant. I sobretot a les esferes altes de la societat. De vins locals “bons” n’hi ha ben pocs. Tot i això, als restaurants més elegants, ja tenen cartes de vins amb un gran ventall de vins importats d’Europa, Amèrica i Oceania. Per a alguns, demanar un vi car és només una mostra d’ostentació; per a altres, ja és símbol de tenir bon gust i un cert glamour.

       Món gintònics, margarites, pinyes colades i cubalibres és, com a tot país amb discoteques i clubs, un món que s’adapta a les modes del moment. A la Xina, també. El gintònic es pronuncia jintangli (金汤力). Salut! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

17/03/2011
Des de fa una setmana que visc entre una barreja de tristesa, tensió i autoconvenciment, que són difícils de descriure.
09/03/2011
Quan tornes al teu país i te sorprén que els cotxes paren al pas de zebra, vol dir que ja portes uns quants anys a la Xina.
04/03/2011
A mi m’agraden los divendres. Sortir del llit un divendres me costa menys que qualsevol altre dia de la setmana, m’atreviria a dir que fins i tot menys que un dissabte. Me sona lo despertador i m’aixeco.
02/03/2011
La Xina és tot un món. És cultura, és art, és gastronomia, és gent, és música, és paisatge, és color, és llengua, és turisme, és civilització, és poble, és ciutat, és tradició, és modernitat.