,
24/11/2017
Xina
The Bund - Shanghai

Dones i món empresarial

Saps que estàs dins d'un món d'homes quan entres a una reunió i tots són homes menys tu. Quan has hagut de pensar si posar-te falda o millor pantalons. Quan has de riure gràcies sobre qui és més cavallerós que qui. Quan ofereixen tabac a tots els homes menys a tu. Quan a tu et pregunten si estàs casada o si tens parella. Quan no et miren als ulls quan parles, però sí a l'home que t'acompanya. Quan el cambrer posa vi als homes sense preguntar, i a tu t'ho pregunta. Quan et pregunten quants anys tens i perquè no tens fills.

 

Micromasclismes quotidians, que te'ls trobes a les reunions, als viatges, als dinars de negocis. A la Xina i a Europa, sense distincions. Al teu dia a dia, quan veus que has de fer més i fer-ho millor perquè et reconeguin la feina. Quan has de demostrar que ets vàlida per les teues aptituds i la teua trajectòria. Quan ets conscient que t'analitzaran més que a un home. Físicament i intel·lectual.

 

Ja vivim en un món amb dones amb poder, dones amb càrrecs superiors, dones que manen, i dones que prenen decisions sobre homes. Mos estem empoderant a la societat i estem vivint moments de canvi. I això ho hem de celebrar perquè és fruit d'una lluita que van començar les nostres iaies.

 

Però encara estem en un món on a la dona li fa vergonya ensenyar la compresa quan va al lavabo. On la dona és objecte de crítica si no segueix els cànons de bellesa imposats per la societat. On la dona empresària continua pagant la quota d'autònoms durant la baixa maternal. On la dona a casa segueix fent més tasques que l'home. On la dona fa veure que parla pel mòbil quan va sola pel carrer de nit. On la dona és maltractada psicològicament i física per la parella, i hi ha qui ho considera normal. On la dona és violada i qüestionada pels seus actes les 24 hores del dia. On la dona és assassinada per un home que deia que l'estimava. On la dona ha de dir que NO massa vegades.

 

En un món com el que vivim, la lluita feminista és una cosa de TOTS.

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

30/07/2014
La Festa del Renaixement de Tortosa ja és una Festa que s’ha consolidat plenament després de dinou anys celebrant-la. És una festa on els carrers es fan petits,  que s’omplen de gent vestida com a l’època, i de botigues engalanades.
15/07/2014
LLegeixo un article que porta com a títol “The World Cup is hurting relationships in China” (La Copa Mundial està malmetent relacions de parel
09/06/2014
Un viatge en avió de Barcelona a la Xina és molt llarg. Moltes hores, seients incòmodes, lavabos petits, menjar millorable, mal de coll, turbulències, xiquets que ploren… i l’element estrella que no pots triar: l’acompanyant.
13/03/2014
Es diu Joan Ramon Armadàs, JR per als amics, i és nascut a Sant Cugat. Ens vam conèixer una nit de festa al pub Pouchers  de Beijing.
28/02/2014
Diuen que no valores allò que tens fins que no ho perds. Jo encara ho diria d’una altra manera: no valores mai tant allò que tens fins que no ho has perdut durant un temps i, més tard, ho tornes a recuperar.
30/01/2014
Deixem enrere l’any de la serp, i comencem l’any del cavall. Un cavall que, segons diuen, ens pot portar allò que més desitgem. I a més, ens ho porta ràpid!
23/01/2014
Dimecres al matí, t’aixeques ben d’hora com qualsevol altre dia entre setmana, et prepares un cafè, obres l’ordinador i PAM, la gran descoberta: “L’elit del règim xinès oculta empreses e