Jump to navigation
Pip-pip! pip-pip! Sona un missatge al mòbil. És dijous la tarda, ja és fosc. "Tenim una traducció, s'ha d'entregar dilluns a primera hora. És urgent". C-o-m-S-e-m-p-r-e. Pactem tarifa i accepto. Adéu plans del cap de setmana. Hola vida del traductor autònom.
M'agrada traduir. És una professió de concentració, de recerca, de barallar-se mentalment buscant la millor paraula. De pensar i d'aprendre constantment. De dubtar. De frases que sonen poc naturals. De paraules que no tenen traducció exacta. De remenar pel diccionari del cervell. D'encallar-se amb una expressió. De rebuscar entre els sinònims. De perdre's mirant a l'horitzó en busca d'aquella paraula que, finalment, arriba i t'il·lumina.
Traductores i traductors del món, tenim una professió molt bonica! Permetem que dues persones de diferents parts del món puguin entendre un mateix text. Ajudem a l'aproximació entre dues llengües que no s'entenen. Fem d'enllaç entre dos mons que, sense el nostre granet de sorra, no es podrien comunicar. I això dignifica i enorgulleix.
Però tot té el seu Yin i el seu Yang. Traduir també és treballar contra rellotge. És no saber si tindràs temps d'acabar o si t'hauràs de passar la nit treballant. És traduir sense perdre't mirant a l'horitzó en busca d'aquella paraula que mai t'arriba. És pensar ràpid però pensar bé. És tenir una data d'entrega incondicionalment prioritària. I és tenir una traducció avui i no saber quan arribarà la de demà.
Perquè, sí, traduir és molt bonic, molt gratificant i molt enriquidor. Però també és inestabilitat i incertesa. I és tenir un manual d'instruccions d'un generador elèctric, i esperar impacientment que t'arribi el manual d'instruccions de la banyera d'hidromassatge. I entre manuals i manuals, desitjar que algun dia -algun dia!- t'arribi la traducció d'una novel·la. Un dia en què el teu nom sortirà a la portada i algú sabrà qui ha fet possible aquella comunicació, aquell enteniment i aquell enllaç entre persones. Perquè traduir, senyores i senyors, és, en la majoria de casos, ser una personeta invisible, que treballa des de casa, contra rellotge, amb mal de cul i ulls cansats, i fa les entregues amb la màxima puntualitat i perfecció.
Però... què seria del món sense els traductors? Ja ho deia Nelson Mandela: "If you talk to a man in a language he understands, that goes to his head. If you talk to him in his language,that goes to his heart."
M'ajudeu a traduir-ho? :)
Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!
