,
05/06/2019
Xina
Shanghai - The Bund

Xina Fast Forward - Crítica literària

'Xina Fast Forward' (Editorial: Ara Llibres) és un títol explícit per ell mateix. T'imagines el botó del radiocasset fent aquell sorollet agut que et porta més endavant de la cançó, a un ritme accelerat i distorsionant-ne el so i la lletra.

La Xina és una màquina que funciona ràpid i sense pausa. I això és el que Sergi Vicente mostra al seu llibre. Un llibre escrit en primera persona que t'enganxa i et fa viatjar per un país que canvia a una velocitat superior a la que et permet seguir-lo.

Quan jo encara no coneixia la Xina personalment, Sergi Vicente ja sortia a la tele donant les notícies des de Pequín. Jo ja havia començat a estudiar xinès, i veure'l per la tele era sinònim de concentració. Havia d'entendre bé què passava a aquell país amb el qual ens estàvem coneixent. Amb els anys, “Sergi Vicente, TV3, Pequín”, ja era una frase que sentíem amb freqüència, i jo anava seguint-lo mentre anava perfilant la meua trajectòria de vida.

Llegint el seu llibre he rigut, he patit i he après molt. I, sobretot, m'hi he sentit molt identificada. He recordat aquells temps en què només podia connectar-me a Internet als Wangba (cibercafè), amb teclats plens de ronya i xinesos fumant i cridant al costat. Aquelles botiguetes de DVDs pirata que semblaven il·legals però hi comprava tot quisqui. Aquells viatges quilomètrics en tren viatjant pel país entre xinesos dormint baix dels seients o xarrupant fideus sense parar. O aquells vàters públics sense portes que tindré gravats a la retina pels segles dels segles. Intentar fer pipí amb una dona davant llegint una revista mentre cagava no s'oblida així com així.

Cada petita anècdota que explica Sergi Vicente et fa viatjar a la Xina, encara que no hi hagis estat mai. Et permet conèixer de ben a prop la situació política, la mentalitat de la societat i el creixement imparable d'un país que tenim molt lluny en l'espai, però cada cop més prop en aspectes com la tecnologia, l'economia i els interessos polítics. Cada capítol et fa viure històries reals que, si bé algunes hem pogut sentir o llegir anteriorment, la proximitat i realitat en què estan narrades et transporten totalment al moment en què passen. I no només t'hi transporten, n'hi ha que et sacsegen les emocions directament.

Com ara el terratrèmol de Sichuan del 2008. Llegir l'experiència del periodista és, personalment, un dels moments més impactants i més durs de tot lo llibre. Quan va passar, jo vivia a Nanjing i just estava fent una classe. En sortir, tenia tres trucades perdudes de casa. Aquelles notícies que arriben abans a l'altra punta de món que al mateix país on passen.

O com els casos sobre adopcions i orfenats. Un tema molt delicat que et mostra algunes de les trames més fosques d'este negoci. O casos com els enderrocaments de cases, o els centres penitenciaris per a “malalts mentals”. Són històries que et fan sentir com dintre d'una pel·lícula de ficció repleta de realitat.

'Xina Fast Forward' parla d'una vida a la Xina, d'una vida plena d'experiències imborrables i de records eterns. Un llibre que et permet conèixer de prop històries reals i molt intenses. 'Xina Fast Forward' també parla d'una tornada a casa. Una tornada a casa necessària que et va perseguint fins que acabes decidint prémer l'Stop del teu radiocasset personal.

Llegir-lo ha estat un viatge trepidant. Si coneixeu la Xina o hi heu viscut, és un must. Però si no, també. La coneixereu, la descobrireu i l'entendreu millor. Perquè la Xina, senyores i senyors, ja s'ha convertit en un país que, vulguem-ho o no, ja no podem ignorar.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

13/01/2017
La Xina. Aquell país enorme, ple de xinesos, extremadament contaminat i fabricant de la majoria de joguines, peces, roba i utensilis diversos que tenim al nostre abast.
23/11/2016
Pip-pip! pip-pip! Sona un missatge al mòbil. És dijous la tarda, ja és fosc. "Tenim una traducció, s'ha d'entregar dilluns a primera hora. És urgent". C-o-m-S-e-m-p-r-e. Pactem tarifa i accepto.
26/10/2016
  A la meua generació, ens ha tocat viure una situació de supervivència professional.
26/01/2016
 Avui cuinarem menjar xinès!
520
20/05/2015
Si una cosa tenen els xinesos és que són més nyonyes que ningú. Ni idea de quin és l’origen d’aquesta “nyonyeria”, però la qüestió és que hi és i crec que no existeix, a curt termini, la possibilitat que es debiliti.
23/02/2015
Existeix una creença molt estesa que diu que els xinesos treballen moltes hores i que no descansen mai. Sóc una ferma recolzadora de la tan generalitzada creença. És així, els xinesos treballen moltes hores i descansen poc.
02/10/2014
Últimament la paraula democràcia s’està sentint més de lo habitual. Semblava que ja la teníem superada i que ja estàvem vivint democràticament a la majoria de països desenvolupats del món. Però és evident que no és així.