Jump to navigation
Juliol i agost és temps de festivals de teatre. Un d'ells i el més important de la província de Castelló se celebra des de 1997 durant tot el mes de juliol a la ciutat de Peníscola, és el ‘Festival de teatre clàssic Castell de Peníscola’, que aquest any arriba a la seva XXII edició.
L'incomparable marc de les seves representacions no és altre que els carrers del seu casc vell així com el remodelat pati d'armes del seu castell. En aquesta edició s'han representat 10 espectacles, tant de carrer com d'escenari fix, arribant al ple absolut de totes les localitats per a cadascuna de les seves representacions, el que ens pot donar una idea de la qualitat i idoneïtat d'aquest tipus de teatre durant les nits estiuenques.
Impulsat per la Diputació de Castelló i seguint l'estela d'altres festivals d'aquest tipus, han aconseguit situar el festival de teatre clàssic de Peníscola entre l'elit de les arts escèniques a nivell nacional. El seu director Carles Benlliure ha aconseguit acoblar la qualitat de les obres, dels actors i les companyies participants en aquest festival per aconseguir una cita amb el teatre de qualitat.
La primera representació teatral del festival al pati d'armes del castell ha estat l'obra 'El Malalt Imaginari', de Jean Baptiste Poquelin (Molière), interpretada per la companyia Morboria teatre, havent obtingut premis al millor muntatge escènic i millor actor per a Fernando Aguado per la recreació del malalt.
La companyia Morboria teatre (companyia de teatre independent), capitanejada per Eva del Palacio i Fernando Aguado des de fa 30 anys i acompanyats sempre per una tripulació de primers actors, ens mostra una forma nova de veure el teatre, - l'espectacle total -. Donant tanta importància al text com a la part estètica, el moviment, ritme, caracterització, maquillatge i vestuari, formen part d'un tot al servei de l'espectacle. En tota la seva trajectòria han estrenat més de 35 espectacles tant de textos clàssics com contemporanis obtenint nombrosos premis.
Argument: Argán es creu molt malalt i no pot viure sense estar envoltat de metges. Per aconseguir tenir-ne un a la família que li faci estalviar la ingent quantitat de diners que destina a les seves cures, medicaments i potingues, no dubta a concertar un matrimoni de conveniència entre la seva filla Angèlica amb el fill del seu metge preferit, el senyor Diafoirus. Mentrestant, Belinda, la seva segona esposa, es comporta com una perfecta madrastra ... Però Toñita, la seva fidel criada, descarada, impertinent, bondadosa, lianta i trapella, farà el necessari per ajudar a la seva jove senyora i salvar el senyor Argán dels metges que el sagnen i de la hipocresia de la seva esposa. Amb la complicitat de Beralda, la germana d'Argán, maquinaran una cerimònia esperpèntica que transformarà al malalt en doctor.
Repartiment: Fernando Aguado (Argán, el malalt) Eva del Palacio (Toñita, la seva serventa) Virginia Sánchez (Belina, la seva dona) Alejandra Llorente (Angélica, la seva filla) Eduardo Tovar (Tomas Diafoirus, pretendent) Jorge Corrales (Cleanto, enamorat d’Angélica) Vicente Aguado (Senyor Purgón, boticari) Trajano del Palacio (Lacayo) Luna Aguado (Luisita, filla d'Argán) Milena Fuentes (Violí) Javier Monteagudo (Percussions)
Text: Jean Baptiste Poquelín (Molière) Atrezzo: Fernando Aguado. Il·luminació: Guillermo Erice. Vestuari: Ana del Palacio, Fernando Aguado i Eva del Palacio. Producció: Morboria S.L. Versió i direcció: Eva del Palacio. Escenari: Pati d'Armes del Castell de Peníscola.
*Resum fotogràfic: Ernest Sesé 'Les Meues Fotografies'
Sèrie completa de l'espectacle a Ernest Sesé -Fotografies-
Bloc personal dedicat a la fotografia de les arts escèniques, un tipus de fotografia amb la qual em sento a gust, m'encanta i alhora em diverteix. No pretén ser un resum exhaustiu d'aquestes actuacions sinó més aviat una sèrie de fotografies seleccionades per les seves escenes, les seves llums, els seus personatges i les seves caracteritzacions. En poder mostrar-les, la meva intenció és col·laborar en la difusió de les obres amb un treball cuidat i digne, ja que no és una fotografia fàcil. En fi Les Meues Fotografies.
