10/15 + 15: Confinats però connectats

Avui ha estat un dia de videotrucades. Després d'esmorzar, ens donem el bon dia amb una amiga i la seva filla (que té la mateixa edat que el petit de casa); abans de dinar, ens posem al dia amb el padrí del fill gran que fa dies que no veu; a l'hora del cafè, ens connectem amb els iaios i els tiets com si fos un diumenge com els de fa poques setmanes (quan res de tot el que estem vivint ens passava pel cap que pogués ser real); a la tarda, connexió amb el cosinet gran (amb qui, quan tot això acabi, quedarem una tarda per jugar sense parar); després de la banyera, finalment, ens diem bona nit amb els altres iaios, tot donant la benvinguda als tiets que, havent-los agafat tota aquesta crisi del coronavirus a Atenes de viatge, acaben de tornar a casa. 

Quina sort tenim, en moments de confinament com els que estem vivint, de tenir facilitats tecnològiques com les videotrucades. Segur que no se n'havien fet tantes en la vida! Tot i trobar a faltar (i molt!) aquestes 'abraçades invisibles' que tant ens enviem per missatge o de paraula, poder compartir vermuts, converses, hores de cafè o fins i tot àpats a distància són tot un regal (un immens regal!). Imaginar-me tants dies tancats a casa (ja en tenim 15 més per endavant!) sense poder veure ni sentir a les persones que estimes, seria insufrible. Ja costa pensar en el temps que ens falta per poder veure'ns en persona, tocar-nos, besar-nos, abraçar-nos com segurament mai abans ens haurem abraçat. Serà tan bonic quan tot això passi i ens retrobem de nou. Només de pensar-hi, ja em cauen les llàgrimes. 

Però ara és moment de ser fortes i tenir paciència. Respirar i agafar forces per tirar endavant dia a dia. Ho estem fent bé, ja portem 10 dies i feia una setmana no les teníem totes de com hi arribaríem. Sort d'aquests moments de reunió a distància, d'aquestes converses caòtiques (amb nens petits, sorolloses i desordenades) que ens fan sentir menys sols, més a prop i més estimats. Gràcies per ser-hi. Ànims, famílies!