,
13/03/2020
Maternitat

1/15: O treballes o jugues

Avui ha estat el primer dia sense escola, després de les mesures preses per combatre l'expansió del Coronavirus. El primer matí, en realitat, que he intentat teletreballar i estar amb els meus dos fills (de 2 i 4 anys) a casa. Una combinació que ha estat un desastre. 

Hem començat esmorzant i vestint-nos. Fins aquí, tot bé. Han jugat uns minuts sols i, quan l'habitació ja estava ben desordenada, ho hem recollit tot (més un que l'altre) i els he tret uns papers grans i colors i retoladors nous per a que pintéssin una mica, mentre jo em posava davant l'ordinador. El petit pintava al paper del gran, un drama. Canvi de paper i, cinc minuts més tard, es barallaven perquè un tenia el retolador que l'altre volia. Tornem a posar-hi pau, papers nous i silenci. Uns minuts per treballar i, de sobte, m'arriba el petit amb les cames i les mans pintades de retolador (menys mal de les tovalloletes miraculoses!) i l'altre, enfadat perquè el petit li havia pres el seu paper, em pinta les sabates amb el retolador (que ja es quedaran així...) 

Ens enfadem, ens netegem i decidim canviar d'activitat. Recollim papers i retoladors, i treiem plastilina. Quina gran idea! Tornen les baralles: que si el petit m'agafa la plastilina que vull, que si el gran no em deixa el ganivet de plàstic per tallar-la, que si un llepa la plastilina, l'altre l'escampa per tot arreu... Al final, totes les plastilines de colors barrejades, la taula feta un desastre i la feina, evidentment, a mitges. Ah! Sense oblidar que, entremig de tot això, el petit es fa pipi a sobre perquè justament fa dos dies que heu decidit treure-li el bolquer...  

Respires fort i, just en aquell moment, t'arriba per instagram que fan un directe de "ioga per a nens". Ho provarem, a veure si així es relaxen! Evidentment, un altre desastre. Ni cas de respirar a fons, seguir les indicacions i tranquil·litzar-nos una mica. En fi, decideixes que ja faràs la feina més tard i que potser et poden ajudar a preparar el dinar. Que tallin els frankfurts amb un ganivet de plàstic, mentre bulls l'arròs i esperes que arribi el pare. Encara ha anat prou bé. 

Resumint, primer matí i primer dia de 15. La cosa promet i molt! Haurem de tenir paciència, trobar dinàmiques i horaris per compaginar teletreball i xiquets. Perquè les dues coses alhora està comprovat que és impossible. Buscarem la manera, quin remei! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

19/05/2020
Avui, per primera vegada des del confinament, hem sortit d'excursió. Una caminada curteta, fàcil, prop de casa i per a tots els públics.
18/05/2020
Abans de tota aquesta pandèmia, confinament familiar inclòs, tot ho teníem més o menys previst. Almenys a grans trets: curs escolar, campus d'estiu, vacances i, cap al setembre, retorn a la rutina i a començar de nou amb energies renovades.
17/05/2020
Primera setmana de confinament fase 1 superada. S'ha de reconèixer que només el fet de poder relacionar-te amb més gent (tot i les limitacions, la distància i les precaucions) ha estat un gran canvi.
16/05/2020
Una de les coses més estranyes d'aquestes retrobades amb familiars que, gràcies a estar a la fase 1, hem pogut fer aquests dies és el fet de no poder-te abraçar o besar quan et veus de nou, després de tant de temps.
15/05/2020
La veritat és que el fet de viure el confinament en companyia, tot i el caos que suposa a nivell familiar, ha estat tota una sort.
14/05/2020
Passats els 60 dies de confinament i després de quatre dies vivint en Fase 1, de sobte et pares - enmig del caos familiar - i et preguntes si aquesta nova rutina a què us heu acostumat tots és la 'nova normalitat' de les vostres vides d'ara en end
13/05/2020
Durant aquests dies de confinament familiar, amb tant de temps disponible, hem jugat a tots els jocs de la casa. Aquells mítics que ja demanaven més sovint, com aquells que semblava que no els hi cridaven gaire l'atenció.