Jump to navigation
Primera setmana de confinament fase 1 superada. S'ha de reconèixer que només el fet de poder relacionar-te amb més gent (tot i les limitacions, la distància i les precaucions) ha estat un gran canvi. Només hem vist familiars i en quatre ocasions comptades, però ja ha estat suficient per sentir-nos més lliures i menys tensos. Saber que tens aquesta opció, sembla mentida, et carrega d'energies per visualitzar un futur més optimista. Que, evidentment, s'ha d'anar veient el ritme que agafa, l'evolució de la situació i de les fases, però almenys ens ha donat aire per respirar i veure una mica de llum al final d'aquest túnel que no sabem on ni quan acabarà.
Els petits, evidentment, ho han notat moltíssim. Se'ls veu radiants, entusiasmats, contents d'haver pogut veure més gent, d'haver pogut tornar a casa els iaios i haver tornat a compartir moments plegats. Com s'adapten a les situacions és increïble, una facilitat que als adults ens costa molt més d'assimilar. Ells, en canvi, tot i ser conscients que tot encara no és com era abans, ho viuen amb una il·lusió innata. I de fora, te'ls mires i penses 'quina sort'. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.