Jump to navigation
Avui, per primera vegada des del confinament, hem sortit d'excursió. Una caminada curteta, fàcil, prop de casa i per a tots els públics. Aprofitant que, aquesta setmana, la classe del fill gran treballa el tema de les plantes a l'escola, hem pensat que ens aniria bé sortir a la natura, respirar aire fresc i, de passada, recollir algunes floretes i plantes per, després a casa, fer alguna de les activitats previstes. La veritat és que ha estat una gran idea perquè, durant una hora, hem pogut desconnectar de tota la situació que portem vivint des de fa més de 60 dies. Entre arbres, arbustos, papallones i algun altre insecte, ens hem concentrat en gaudir del camí de pedres, de les petjades d'animals que hi anàvem trobant, d'explicar curiositats de les plantes als petits o de, senzillament, gaudir de les vistes.
Els petits s'han cansat (a la tornada, ja demanaven pujar a braços!), però crec que els ha anat molt bé aquesta excursió, tot i que quan hem sortit de casa diria que no sabien ni on anaven ni què faríem. Però una vegada allí, s'ho han pres com una aventura, com un repte i una activitat ben diferent a les que estan acostumats en el dia a dia. Una sortida que ens ha anat bé a tots per seguir compartint moments, aprenentatges i experiències; per no pensar en mascaretes, distàncies i enyors familiars; per, en definitiva, tornar a sentir una mica de la llibertat que teníem no fa tant de temps i que ens morim de ganes de recuperar. Sortiu a la natura i ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.