,
31/03/2020
Maternitat
Mirant com plou

19/30: Plou i ens volem mullar

Avui, un dimarts gris. Un dia més, pràcticament igual a l'anterior, en aquest confinament que avança a poc a poc, però avança. Hi ha qui prefereix els dies grisos, plujosos, ja que tampoc podem sortir de casa. Altres, com jo, prefereix els dies amb sol, lluminosos, encara que no els puguem disfrutar com ens agradaria. Almenys, t'aporten energia, optimisme per imaginar-te el dia en què, com si ho haguéssim oblidat, podrem tornar a xafar el carrer. Els dies com avui són tristos i melancòlics, et fan sentir dins una roda que gira i gira, un "dia de la marmota" que es repeteix sense final. La mateixa rutina, els mateixos horaris, les mateixes discussions i els mateixos moments de descans. 

Avui plou i ens volem mullar. Sense paraigües ni botes d'aigua. Volem tornar a sentir l'aire a la cara, les ganes de retrobar-nos amb la gent que estimem i compartir tot el que aquest confinament ens està robant. Arribarà, anem pel bon camí. Però dies grisos com avui no ajuden gaire a veure la llum. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".