75/87: Anem massa ràpid?

La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides. El sol fet de poder sortir a passejar sense horaris, trobar-te amb familiars i amics per xerrar sense temors o fer plans per al cap de setmana sense aquella sensació de prohibició constant que teníem fa poc, és un gran descans. I et fa pensar que el pitjor ja ha passat, que estem tornant a la 'normalitat' i que l'estiu el podrem disfrutar "a tutti pleni". Tot i això, hi ha moments en què se'm fa estrany que, tan ràpidament, ja sembli que no estiguem enmig d'una pandèmia, que tot s'hagi relaxat - potser massa - i que doni la sensació de no estar convivint amb un virus tan seriós com el Covid-19. 

Amb els petits, les converses han canviat totalment. Ja no parlem de videotrucades, sinó de quan ens trobarem amb tal i qual; ja no surt el coronavirus a totes les converses ni recorden les setmanes sense xafar carrer que van viure; ja s'han adaptat - amb una facilitat fascinant, com sempre - a la nova situació i ja només pensen en platja, piscina, amiguets i dies sense horaris. Esperem que ho estiguem fent bé i que tot avanci sense haver de fer passes enrere; esperem que aquesta desescalada sigui real i que l'estiu, tots en tenim moltes ganes, el puguem disfrutar "a tutti pleni". Esperem i ho desitgem amb totes les nostres forces, però no ens relaxem, siguem-ne conscients. Ànims, famílies!