30/30 + 15: 30 dies en una bombolla

Avui, com si d'una metàfora es tractés, hem sortit a la terrassa a fer bombolles de sabó. Algo tan senzill i a la vegada tan entretingut. Com el confinament familiar, que no deixa de ser únicament quedar-nos a casa, però al mateix temps és la cosa menys avorrida del món. I és que, després de 30 dies sense sortir al carrer, te n'adones que d'alguna manera esteu vivint en una bombolla. Que no deixa de ser bonica perquè és casa vostra (amb les vostres joguines, distraccions i companys de convivència), que us protegeix d'allò exterior que us podria posar malalts (evitant el contacte amb qualsevol persona o situació contagiosa) i, el més important, que és també fràgil per a que, quan sigui el moment, es pugui desfer fàcilment per deixar-nos-en sortir. 

30 dies i encara ens en queden 15 (sinó 30) més. Dies que continuarem passant dins d'aquesta bombolla que ens deixa veure, però no tocar; que ens ofereix moments per compartir i preocupacions per oblidar; que, en definitiva, ens mostra una vida diferent, però tot el més semblant a la que nosaltres voldríem estar vivint. A seguir dins la bombolla fins que exploti. Ànims, famílies!