Jump to navigation
He de confessar que, en els 33 dies de confinament familiar que portem, no he pogut obrir les pàgines d'un llibre (i això que en tinc un munt de pendents a la tauleta de nit!) cap dia. I em sap greu, perquè segurament és una de les coses que més gent està aprofitant per fer aquests dies i que, personalment, a mi també m'agradaria poder fer. Però amb petits per casa, és gairebé una tasca impossible.
Avui, però, he intentat trobar un moment per a mi (encara que hagin estat només 30 minuts) per asseure'm una estona i fullejar un d'aquests llibres que fa temps tinc a mitges. I ha sigut només un moment, però ha servit per fer una pausa, desconnectar del ritme del dia a dia, de les discussions constants i la sensació d'estar alerta permanent. Un moment de calma per només pensar en el que les paraules explicaven, per donar oxigen al cervell i deixar-lo fluir per uns instants. A poc que puguem, intentem trobar aquests moments per a nosaltres, poquets, curtets, però que ens ajudaran a agafar energies per als dies que encara queden. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
