Jump to navigation
Sí, la gran notícia del dia: "Els menors de 14 anys només podran sortir per acompanyar un adult a comprar o al banc". Ho escoltàvem aquest migdia quan, de sobte, hem vist a la tele que parlaven de la sortida d'infants a partir de la setmana que ve i, clar, hem fet silenci i hem posat atenció en el que deien. Això ens interessa! La cara que se'ns ha quedat ha estat de "What?, què ens estàs contant?". No podrem anar al parc del costat de casa per a que els petits corrin, cremin energia, adrenalina acumulada, i s'oblidin per uns moments dels pràcticament dos mesos que porten tancats sense sortir?
El fill gran no ho ha acabat d'entendre. "Podrem anar en la moto, almenys?", m'ha preguntat. I la veritat és que no ho sé, perquè no li trobo sentit a aquest 'desconfinament puntual infantil' per cap banda. No poden anar a airejar-se, mantenint les distàncies i portant mascareta al parc, però sí poden anar al súper, a la farmàcia o al banc, on hi haurà moltes més probabilitats de contagi i on, a més, no els servirà per "desconnectar", sinó per estar encara amb més tensió? ("no toquis això, no toquis allò altre, compte amb aproximar-te massa a aquella persona, no agafis res...") I també penses "no poden veure's amb els seus avis des de fa 40 dies i ara es podran trobar amb tot de desconeguts que ni els van ni els vénen sense cap problema?". No s'entén. O almenys, jo no ho entenc i em crea molts dubtes i pors. En fi, anirem veient com evoluciona tot plegat. Ànims, famílies!
*Article escrit abans de la rectificació del Govern espanyol que, finalment, permetrà que els menors de 14 anys surtin a passejar.
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
