,
17/03/2020
Maternitat
El moment del bany

5/15: Beneïda hora de la banyera

Els dies es fan molt llargs i les hores passen molt lentes. El cansament comença a acumular-se i la paciència s'acaba massa ràpid. Els petits, tot i no entendre massa bé tot el que està passant, es nota que enyoren que els toqui l'aire, sortir de casa i xafar carrer. Estan cansats també de tants dies així (i això que només en portem cinc!)

Avui especialment, els meus estaven molt irritables. O es queixaven per tot o no paraven de demanar atenció contínuament. Esgotador. Hem jugat a posar-nos collars i arracades de la mama, hem pintat i jugat al castell de cartró, hem intentat fer galletes (un clàssic d'aquests dies que, en el nostre cas, no ha sortit bé: massa per terra i la que ha quedat s'ha cremat), hem fet vídeoconferències i hem vist dibuixos. Però no arribava mai l'hora de la banyera. Aquell moment en què ja veus la llum al final del túnel. En què penses que el dia ja s'acaba, que després només queda sopar i posar-los a dormir. 

Avui, s'ha fet molt llarg el dia. I combinar aquests moments d'intensitat infantil amb la concentració del teletreball ha estat difícil. Ho intentem, busquem hores i moments de "tranquil·litat", però és complicat. La sensació de no estar controlant res, ni els petits ni la feina, és una constant que frustra i desgasta. Ho haurem d'intentar gestionar millor. Pel bé de tots. Força i ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

12/05/2020
Avui hem sabut que no se celebraran les festes majors del nostre poble, que són a principis de juliol. L'escola, fa temps que tenim assimilat que, fins al setembre, res de res (i ja veurem com s'acaba gestionant en el seu moment).
11/05/2020
Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?".
10/05/2020
Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent.
09/05/2020
Una casa amb nens és inevitablement una casa amb soroll. És pràcticament impossible trobar un moment del dia en què hi hagi silenci. El matí ja comença amb uns quants "mama, quan et despertaràs? mama, em contes aquest conte?
08/05/2020
Tinc la sensació d'estar tot el dia recollint joguines per tota la casa. Quan no és un cotxet és un conte, quan no és una peça de puzzle és un llapis de color.
07/05/2020
El grau de complicitat que veus entre ells, en tots aquests dies de confinament, ha crescut exponencialment.
06/05/2020
Qui m'hagués dit, el primer dia de confinament familiar, que portaríem 55 dies tancats a casa (i els que vénen) i que, en conseqüència, escriuria aquest petit diari en què s'ha convertit aquest humil blog personal.