Jump to navigation
Per molt que avui se celebri el dia de la mare, les que ho som (amb totes les condicions, característiques i diferències possibles) sabem que ho som cada dia de la nostra vida. Des del moment en què et diuen que estàs embarassada i sobretot a partir del dia en què tens el teu petit als braços, la teva vida canvia per sempre. Horaris, rutines, preocupacions, converses, prioritats, aficions i fins i tot amistats. Ser mare és una contradicció constant: un regal immens, però també un sacrifici etern; una felicitat descomunal, però també un esgotament profund. Aprens a ser mare com pots, ho fas tot el millor que saps i, amb esforç, constància i una energia que no saps d'on surt, aconsegueixes trobar un equilibri entre allò que eres, allò que ets i allò que vols ser.
Avui, com tots els dies que portem de confinament familiar, hi ha hagut de tot: moments d'abraçades, mirades tendres i paraules màgiques, però també de rabietes, maldecaps i algun que altre crit. Com tots els dies de la mare, al cap i a la fi. Ni les mares som perfectes (què és això, per cert?) ni els dies - de la mare o del que siguin - tampoc ho són. Així que a celebrar tots i cadascun dels dies d'aquesta convivència intensa el millor que podem, sabem i volem. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
