Jump to navigation
Avui molts treballadors tornaven a la feina, després de dies de teletreball o de dies directament sense treballar confinats a casa. Això sí, els que tenen petits a casa - recordem sense escoles ni llars d'infants obertes - no sé com ho hauran fet perquè la conciliació, en aquestes circumstàncies, de la feina amb la família és impossible. O vas a treballar o et quedes amb els teus fills. O, si tens sort, els deixes amb algun familiar (ja sigui parella, avis o tiets que es puguin quedar a casa) o, si hi tens molta confiança, amb algun veí o veïna que se'n pugui fer càrrec. Si no és així, jo no ho entenc.
En el nostre cas, per exemple, podem seguir fent teletreball, però no podem tornar a la jornada laboral d'abans del confinament. Ens l'hem de partir amb la parella: un treballa al matí i l'altre es queda amb els petits; i a la tarda, a l'inrevés. Almenys, tenim aquesta possibilitat i la flexibilitat d'horaris ens permet adaptar-nos d'alguna manera a les circumstàncies, però evidentment, amb una reducció d'horari i, per tant, de sou. Si ja era prou complicada la conciliació familiar abans d'aquesta crisi sanitària, en aquestes condicions és pràcticament una utopia. Els pares, convertits també en professors amateurs des de fa una setmanes, ara ens hem transformat en supervivents laborals perquè o canvia alguna cosa o tot a la vegada és impossible. Veurem com evoluciona tot plegat. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
