,
04/05/2020
Maternitat
Jugant amb plastilina

53/60: Pares, professors i supervivents

Avui molts treballadors tornaven a la feina, després de dies de teletreball o de dies directament sense treballar confinats a casa. Això sí, els que tenen petits a casa - recordem sense escoles ni llars d'infants obertes - no sé com ho hauran fet perquè la conciliació, en aquestes circumstàncies, de la feina amb la família és impossible. O vas a treballar o et quedes amb els teus fills. O, si tens sort, els deixes amb algun familiar (ja sigui parella, avis o tiets que es puguin quedar a casa) o, si hi tens molta confiança, amb algun veí o veïna que se'n pugui fer càrrec. Si no és així, jo no ho entenc. 

En el nostre cas, per exemple, podem seguir fent teletreball, però no podem tornar a la jornada laboral d'abans del confinament. Ens l'hem de partir amb la parella: un treballa al matí i l'altre es queda amb els petits; i a la tarda, a l'inrevés. Almenys, tenim aquesta possibilitat i la flexibilitat d'horaris ens permet adaptar-nos d'alguna manera a les circumstàncies, però evidentment, amb una reducció d'horari i, per tant, de sou. Si ja era prou complicada la conciliació familiar abans d'aquesta crisi sanitària, en aquestes condicions és pràcticament una utopia. Els pares, convertits també en professors amateurs des de fa una setmanes, ara ens hem transformat en supervivents laborals perquè o canvia alguna cosa o tot a la vegada és impossible. Veurem com evoluciona tot plegat. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

19/05/2020
Avui, per primera vegada des del confinament, hem sortit d'excursió. Una caminada curteta, fàcil, prop de casa i per a tots els públics.
18/05/2020
Abans de tota aquesta pandèmia, confinament familiar inclòs, tot ho teníem més o menys previst. Almenys a grans trets: curs escolar, campus d'estiu, vacances i, cap al setembre, retorn a la rutina i a començar de nou amb energies renovades.
17/05/2020
Primera setmana de confinament fase 1 superada. S'ha de reconèixer que només el fet de poder relacionar-te amb més gent (tot i les limitacions, la distància i les precaucions) ha estat un gran canvi.
16/05/2020
Una de les coses més estranyes d'aquestes retrobades amb familiars que, gràcies a estar a la fase 1, hem pogut fer aquests dies és el fet de no poder-te abraçar o besar quan et veus de nou, després de tant de temps.
15/05/2020
La veritat és que el fet de viure el confinament en companyia, tot i el caos que suposa a nivell familiar, ha estat tota una sort.
14/05/2020
Passats els 60 dies de confinament i després de quatre dies vivint en Fase 1, de sobte et pares - enmig del caos familiar - i et preguntes si aquesta nova rutina a què us heu acostumat tots és la 'nova normalitat' de les vostres vides d'ara en end
13/05/2020
Durant aquests dies de confinament familiar, amb tant de temps disponible, hem jugat a tots els jocs de la casa. Aquells mítics que ja demanaven més sovint, com aquells que semblava que no els hi cridaven gaire l'atenció.